Encetem nou any i és pertinent fer una breu reflexió, amb mirada llarga, sobre quins són els principals reptes que es presenten per al comerç de proximitat de Catalunya, envers els quals, i entre tots, haurem de mirar de trobar la solució:
Els mercats de Barcelona comencen l'any amb un augment de totes les taxes d’un 10,69, més un 5% de despeses de gestió i tramitació dels contractes dels subministraments d'electricitat i aigua dels mercats, la nova taxa a la recollida i eliminació de brossa que gravarà els magatzems, i noves taxes que s'aplicaran als actes lúdics i de promoció per part d'empreses externes.
Sí, estem en temps de canvis en el món del consum, la societat està explorant noves vies de compra, noves maneres de servir el client en les seves necessitats, i això, en la seva globalitat, està creant un nou model de relació entre el comerç i el client.
Aquest final d'any està sent molt dur per als petits comerciants i restauradors de Barcelona d'una manera directa i, en general, per a la resta d’empresaris del comerç i la restauració de tot Catalunya.
Ja ho he escrit altres vegades, allò que comença malament difícilment pot acabar bé. L’evolució del Black Friday ha estat d'aquelles coses que no s'han sabut fer bé. D'entrada, ja és del tot incoherent que abans de la millor venda de l’any hi posem una o dues setmanes de rebaixes, descomptes i ofertes. No té cap lògica, la lògica era que després de les vendes de Nadal i Reis féssim les rebaixes d'hivern, i si calia posar el Black Friday en algun lloc era més interessant posar-lo a finals de gener, quan les rebaixes comencen a fallar.
Anys enrere es deia "Fer Pasqua abans de Rams" quan una noia quedava embarassada abans de casar-se. Avui en dia, en què sortosament la llibertat de tothom per fer el que vulgui és palesa, aquest refrany s'aplica a aquelles accions en què l’ordre de les coses s'ha posat malament, és a dir, en un ordre invers. Això és el que fem amb el Black Friday, una bona idea als EUA però amb una transposició errònia i maldestra a casa nostra.
El comerç es transforma constantment: nous sistemes de venda, de distribució, de cobrament i pagament, d'atenció al client, nous productes en funció del gust canviant de la societat, i tantes petites coses que enumerar-les ens portaria a omplir l'espai de què disposo.
Ja hem dit, en altres butlletins, que la irrupció de les noves tecnologies ha representat un important desenvolupament de l'activitat comercial, adequant costos i el servei a una realitat més àgil i més profitosa.
Un dels plaers d'un bon esmorzar a Mercabarna és sens dubte la companyia que tens mentre ho fas, sense desmerèixer el propi plat o plats que puguem menjar; la setmana passada vaig tenir el goig de fer-ho amb el Manel, "el fill de la monja". En el nostre món, tots els peixaters antics tenim un mot que fa que normalment quasi ningú conegui el nostre veritable nom. Com deia, doncs, vaig tenir el plaer de menjar amb ell un excel·lent plat de tripa a la catalana, sublim, i fer petar la xerrada plegats sobre temes que en podríem dir intranscendents.
Una de les màximes que els comerciants hem tingut sempre presents ha estat no donar mai la pròpia opinió darrere el taulell sobre política, religió o futbol. Això vol dir que hem d'estar callats? No, ni de bon tros; si alguna cosa distingeix la gent del comerç és la nostra facilitat per parlar, per negociar, per acordar i per convèncer, però evidentment cada cosa en el seu àmbit i entorn.
En altres opinions ja ho he dit, Catalunya s'està oblidant del seu potencial rural. El 10% dels pobles catalans no tenen ni un comerç, res, i aproximadament el 50% dels municipis tenen entre 0 i 10 comerços. La despoblació és un problema molt greu i cal fer un esforç important des de les nostres administracions per reequilibrar econòmicament i humanament el territori.