Doncs sí, ara ja tenim sobre la taula una proposta de vaga general per part de la Intersindical CSC coincidint amb els dies de començament del judici al procés, i que en principi té el suport de l'ANC, Òmnium, ERC, USTEC i altres partits i organitzacions que plantegen la vaga com un element de protesta i per intentar pressionar per aconseguir una sentència favorable.
L'equanimitat és un estat d'ànim que facilita, i molt, la resolució de problemes. El conflicte del taxi crec que requereix moltes dosis d'equanimitat i no veig que cap de les dues parts siguin capaces d’aportar-ne ni un gram.
Doncs sí, ja han passat les festes i quasi les rebaixes; ara tornem a la realitat i farem balanç de com han anat: si han estat positives, com ens diuen algunes petites organitzacions, o si han estat normals tirant a fluixes, com diem nosaltres.
Doncs sí, volem unes festes de Nadal en Pau, ho necessitem. El petit comerç de Catalunya exigeix serenor, no podem espatllar la tranquil·litat dels nostres clients i fer créixer la seva percepció que a partir del 21 els carrers no seran segurs.
Ens hi juguem molt, la venda de Nadal concentra, per a molts de nosaltres, el 25 o el 30 per cent de les vendes de l’any, i això no es pot posar en risc.
Sí, ja sé que pot semblar molt alarmant el títol d'aquesta opinió, però el cert és que la caiguda de vendes i el creixent desànim dels petits empresaris de comerç escampats per Catalunya és alarmant.
Cada vegada es fa més difícil poder tenir les botigues i les parades dels mercats obertes: consums a l’alça, excés de normatives, augment de les vendes per e-comerç, escasses ajudes públiques, etc., etc.
Com cada any, l'arribada de les festes de Nadal engega les expectatives de vendes dels comerciants; comença una etapa que en molts casos representa el 25 % de les vendes de tot l'any, i cal tenir-ho present.
El comerç és sens dubte un sector, com molts d’altres, en constant evolució; i és per això que contínuament busca –i necessita– reinventar-se, millorar i esdevenir més eficient. Tanmateix, aquesta tasca no és sempre fàcil de dur a terme pel petit comerç, ja que la gestió diària (en un sector que té com a mitjana 1,3 treballadors) absorbeix la major part del temps per fer-ho.
Crec que un dels problemes d'avui és que l'excés d'informació anul·la la capacitat d'anàlisi d'allò que es vol aprendre.
Jo soc partidari d'una societat ben informada, culta i amb opinió, però avui fa la impressió que això no és així, ja que hi ha estudis que reflecteixen que la majoria de vegades ens quedem amb el titular i poc més.
Això ho atribueixen a la rapidesa de la pròpia comunicació, que no permet llargs escrits i sí poques paraules molt sintetitzades, amb la qual cosa l'anàlisi és molt pobra.
Madrid és una gran ciutat, a mi personalment m'agrada precisament perquè és totalment diferent de Barcelona. Té edificis grans i grisos, es respira poder i això, venint de Catalunya, on hem esborrat tota la mística que envolta la institucionalitat, es percep com un tret diferencial molt important.
A Madrid qualsevol fet que aquí seria normal, allà és envoltat d'una posada en escena que el fa singular, fins i tot una reunió que aquí faríem a la terrassa d'un bar allà li donen una pàtina d'excepcionalitat que els diferencia.
Arran de la decisió de la Comissió Europea d’eliminar el canvi horari d’estiu/hivern en els estats membres de la Unió, des de PIMEComerç vam dur a terme una consulta entre els nostres associats (preeminentment col·lectius) per tal d’analitzar quin és el parer majoritari del sector del petit comerç de Catalunya.