Opinió

Passats uns mesos de la integració de Pimec i Sefes, l'amic Batlle em va trucar perquè en Josep González i ell mateix volien parlar sobre la conveniència d’estructurar el volum d’associacions de comerç que, després de la fusió de les dues entitats, s'havien incorporat a la nova entitat a través de Pimec, donant-los un cos representatiu i una autonomia pròpies ja que Sefes estava composta principalment per empreses del metall. Aquella nit, després d'una llarga conversa, vaig conèixer a fons en Josep González.

He titulat aquesta opinió “Cambres de Comerç (final)” i crec que això mereix una explicació. És evident que després de les darreres eleccions es produeix el final d'una etapa massa llarga de poca transparència de cara a l’empresariat català, però també de cara a tot el país. Les cambres han estat interessadament opaques i silencioses en una època, l'actual, en què és imprescindible ser obert comunicativament, i tot allò que no s'ha fet bé al final acaba produint resultats sovint sorprenents.

Oh!!!! Sant Jordi estimat, beneeix la nostra terra i tots els que hi són nats. Sí, Sant Jordi té moltes llegendes, rondalles, refranys, cançons, és un sant d'abast mundial i patró de molts països. Jo, però, avui vull parlar del nostre Sant Jordi, del nostre dia de Sant Jordi, perquè els catalans som, com tothom sap, un poble molt especial capaç de convertir un dia feiner en festiu per celebrar el nostre patró. Aquesta és la percepció que es transmet si algú de fora ens visita.

El comerç català ha tingut la sort que, durant molts anys, una sèrie de persones s'han dedicat a treballar per ell, des de l'abnegació, l'estima al país i una enorme visió de futur. Entre aquestes persones ha ocupat sempre una posició destacada en Santi Pagès, que encara ara treballa en allò que sempre ha cregut: "el nostre model de comerç".