A l'anterior opinió encara no sabíem què passaria amb el MWC, avui sí. I ara què fem? Doncs remar fort, pensar, intentar salvar el que es pugui aquest any i evidentment, i per sobre de tot, reflexionar els anys vinents no sols sobre el MWC sinó sobre tot l'ecosistema econòmic i de lideratge que els diferents congressos ens donen a Barcelona, i per irradiació a tot Catalunya.
En el moment d’escriure aquesta opinió encara no s'ha decidit si el MWC es farà o no. Tot i això l'impacte de negativitat que ha generat el degoteig d'empreses punteres dimitint de participar a l’esdeveniment ha creat una sensació de fragilitat i de por il·lògica. Altres esdeveniments arreu del món s'estan portant a terme i no han hagut d’afrontar aquesta psicosi irracional a un eventual contagi.
Sí, sembla que l'agricultura, la ramaderia i la pesca comencen a adonar-se de la seva importància, de fins a quin punt són necessàries per a tothom.
Encetem nou any i és pertinent fer una breu reflexió, amb mirada llarga, sobre quins són els principals reptes que es presenten per al comerç de proximitat de Catalunya, envers els quals, i entre tots, haurem de mirar de trobar la solució:
Els mercats de Barcelona comencen l'any amb un augment de totes les taxes d’un 10,69, més un 5% de despeses de gestió i tramitació dels contractes dels subministraments d'electricitat i aigua dels mercats, la nova taxa a la recollida i eliminació de brossa que gravarà els magatzems, i noves taxes que s'aplicaran als actes lúdics i de promoció per part d'empreses externes.
Sí, estem en temps de canvis en el món del consum, la societat està explorant noves vies de compra, noves maneres de servir el client en les seves necessitats, i això, en la seva globalitat, està creant un nou model de relació entre el comerç i el client.
Aquest final d'any està sent molt dur per als petits comerciants i restauradors de Barcelona d'una manera directa i, en general, per a la resta d’empresaris del comerç i la restauració de tot Catalunya.
Ja ho he escrit altres vegades, allò que comença malament difícilment pot acabar bé. L’evolució del Black Friday ha estat d'aquelles coses que no s'han sabut fer bé. D'entrada, ja és del tot incoherent que abans de la millor venda de l’any hi posem una o dues setmanes de rebaixes, descomptes i ofertes. No té cap lògica, la lògica era que després de les vendes de Nadal i Reis féssim les rebaixes d'hivern, i si calia posar el Black Friday en algun lloc era més interessant posar-lo a finals de gener, quan les rebaixes comencen a fallar.
Anys enrere es deia "Fer Pasqua abans de Rams" quan una noia quedava embarassada abans de casar-se. Avui en dia, en què sortosament la llibertat de tothom per fer el que vulgui és palesa, aquest refrany s'aplica a aquelles accions en què l’ordre de les coses s'ha posat malament, és a dir, en un ordre invers. Això és el que fem amb el Black Friday, una bona idea als EUA però amb una transposició errònia i maldestra a casa nostra.
El comerç es transforma constantment: nous sistemes de venda, de distribució, de cobrament i pagament, d'atenció al client, nous productes en funció del gust canviant de la societat, i tantes petites coses que enumerar-les ens portaria a omplir l'espai de què disposo.
Ja hem dit, en altres butlletins, que la irrupció de les noves tecnologies ha representat un important desenvolupament de l'activitat comercial, adequant costos i el servei a una realitat més àgil i més profitosa.