Final feliç?

A l'anterior Opinió vaig parlar de la Intel·ligència Artificial i de la Intel·ligència Emocional com a complement necessari l’una de l'altra. I arran d’això he rebut trucades molt interessants que em porten a fer aquest segon escrit. 

Cal tenir en compte també el debat que s'ha generat entre els partidaris d’aturar-ho tot sis mesos per dedicar-los a ordenar i legislar, tant com calgui, aquesta potent i desconeguda tecnologia. I això fa que el tema prengui una rellevància a la qual cal prestar tota l'atenció que mereix.

En un magnífic escrit a Via Empresa, en Genís Roca diu: "Es desconeix què succeeix dins aquesta caixa negra en què s'ha convertit la IA", i això és el que fa por: el descontrol d'una eina que supera la nostra capacitat de control.

I com ho controlem? Jo crec que ara el més urgent és crear una auditoria ètica i també crec molt necessari recolzar-nos en l’humanisme tecnològic. Hem d'evitar la creació d'un món paral·lel virtual, i aquí el sentit comú i l'humanisme esdevindran imprescindibles. Davant d'una realitat inhumana, hem de prioritzar el valor físic de les persones.

En cap cas vull traslladar una sensació d'enfrontament davant aquesta nova tecnologia; molt al contrari, hi crec. Però també crec en nosaltres i crec que és la nostra obligació debatre, parlar, actuar i, per acabar, aconseguir un final feliç!

Alex Goñi i Febrer
Presidente de PIMEComerç