Il·legalitats de baixa intensitat

Sembla que, davant de determinats actes delictius, la societat o inclús certs grups polítics fan els ulls grossos i fins i tot els disculpen directament.

Això ho tenim molt clar amb dues tipologies d’il·legalitats: el top manta i els okupes.

Tots recordem, al començament del moviment okupa, que una gran majoria social parlava dels pobres que no tenien llar i que això, els ajuntaments, l'estat o ves a saber qui ho havia d’arreglar. L'extensió del meu escrit no em dona per entrar a fons en la realitat de l'ocupació, immigració, manca de polítiques d'habitatge, lleis poc defensores de la propietat privada i molt tolerants amb els ocupants. Tot això ha fet que avui, el que en un principi podria entendre’s com un fet de necessitat, a causa de la permissivitat s'hagi convertit en un tema de màfies, violència i rebuig social.

L'altre tema és el top manta; n'estem tips de denunciar-ho, des de Girona fins a Tarragona, ara que ha baixat la intensitat de la COVID i torna el turisme, han tornat també els manters, i sí: en principi és un tema de competència municipal treure dels carrers aquesta activitat que no només ocupa il·legalment espai públic amb l'horari que volen, venen productes de dubtosa legalitat, no emeten factura i evidentment no cotitzen a la seguretat social ni a Hisenda. Tots aquests exemples els he posat perquè si nosaltres ho fem ens multaran per tots costats.

S'ha d'actuar amb voluntat de solucionar-ho, i no vull dir que sigui fàcil. A Barcelona, la feina que està fent el regidor Albert Batlle és encomiable i els resultats, encara que no definitius, es perceben clarament satisfactoris; cal voluntat, un delicte és un delicte, sigui de la intensitat que sigui, i si es pot tallar al començament millor que abans que se'ns faci gros!

 

Àlex Goñi i Febrer

President de PIMEComerç

Xat de PIMEC
Selecciona un departament
Un moment si us plau.