ALCARRÀS

Alcarràs no és una pel·lícula premiada, només, Alcarràs no és una pel·lícula en català, només, Alcarràs no és la història d'unes famílies pageses de la Catalunya profunda, només. Alcarràs és un cop d'aire fresc, net, que ens ha despertat de sobte d'un ensopiment perillós i malaltís que se'ns ha instal·lat dins de casa; però, per sobre de tot, Alcarràs és un seriós avís d'una realitat que vivim a Catalunya, la dualitat social i territorial, dels urbanites i dels primaris, dels que només ens recordem del "camp" els caps de setmana i dels que "són" el camp, i també del perillós oblit d'un sector, el primari, que amb molta valentia i amor defensa un model de país amb dignitat i treball.

Estem, no hi ha dubte, davant d'una pel·lícula excepcional, i no parlo del valor artístic o cinematogràfic perquè no em toca a mi fer-ho. Sí que vull remarcar, però, que tot això ha passat en el moment adequat, el moment és perfecte; estem decebuts en molts aspectes, el materialisme ciutadà s'ha apropiat de les nostres esperances, els polítics cada vegada parlen més: grans discursos amb paraules sense ànima. En canvi, el llenguatge d’Alcarràs és potent, clar, directe, ens parla d'allò que hem de ser i no som, i que cal recuperar l'harmonia d'una terra i d'una gent que no es mereix el maltractament que està rebent. És trist dir-ho, però falten moltes més ALCARRÀS.  

 

Àlex Goñi i Febrer

President de PIMEComerç

Xat de PIMEC
Selecciona un departament
Un moment si us plau.