Parlar sí, quan cal

Una de les màximes que els comerciants hem tingut sempre presents ha estat no donar mai la pròpia opinió darrere el taulell sobre política, religió o futbol. Això vol dir que hem d'estar callats? No, ni de bon tros; si alguna cosa distingeix la gent del comerç és la nostra facilitat per parlar, per negociar, per acordar i per convèncer, però evidentment cada cosa en el seu àmbit i entorn. Darrerament en el món de la política podem observar persones que, parlant en públic, mesuren poc les seves paraules, fins i tot fent declaracions als mitjans es deixen anar alegrement parlant més del compte. Després han de sortir a "matisar" allò que han dit i que no havien de dir.

També molts d'ells parlen d'allò que no faran mai: seure en una taula amb uns o altres, sense entendre que el veritable valor de la política en majúscules és parlar amb tothom, sense línies vermelles a priori.

Cal dir que no només parlant s'arreglen les coses, no; cal estar disposat a escoltar i a empatitzar amb els oponents, defensant les teves idees amb arguments polítics o materials, a vegades començar una negociació perdent un xic et dona peu, més endavant, a una posició de més força moral.

Avui, per desgràcia, sembla que s'han implantat la sordesa i les línies vermelles per sobre de parlar i acordar, i no anem bé; s'ha de tornar a parlar obertament sense por de tots aquells temes que estan enquistats i que frenen el desenvolupament de la nostra societat, i ho han de fer aquells que tenen el mandat de la societat per fer-ho, els polítics. És la seva feina, si ells no la fan la faran altres, evidentment amb formes molt diferents i potser no tan dúctils com les d'ells.

 

Àlex Goñi  i Febrer
President de PIMEComerç

Xat de PIMEC
Selecciona un departament
Un moment si us plau.