Tot penja d'un fil?

De Nadal ençà sembla que estem vivint en una bombolla estranya, irreal, però a la qual ens aferrem d'una manera compulsiva, quasi inconscient, sense qüestionar-la ni posar-la en dubte; la necessitem.

Aquests són moments de trasbals, la Covid diuen que s'ha transformat en una "espècie" de grip, però darrerament han augmentat les hospitalitzacions, encara que sense dades oficials. Tenim una guerra a les portes de casa on els instigadors no són els contendents, no són els protagonistes reals de la lluita; uns preus energètics vergonyosos amb el clàssic rum-rum de properes vagues de transport, de flotes pesqueres, etc. Tot això amanit amb unes caigudes del consum molt preocupants. I la societat? Doncs la societat està instal·lada en un estat de felicitat histèrica, fins i tot autista, diria jo, on el més important és trobar-se, parlar i viure sense voler veure res de l’entorn que ens envolta ni de la implacable realitat que tindrem passat l'estiu. Col·lectivament acceptem el futur amb una resignació tràgica, segurament perquè no tenim les solucions que ens falten i els nostres governants tampoc; ens hem adonat que som uns petits punts en un tauler de joc que no ens permet saber a què estan jugant, ni qui juga amb el nostre demà.

La incertesa del moment és molt gran, sembla que tot penja d'un fil i que hi ha algú en algun lloc que té unes tisores; les utilitzarà?

Àlex Goñi i Febrer

President de PIMEComerç