Tornem a les ciutats estat?

Doncs sí, hem de reconèixer que les darreres eleccions municipals estan sent molt interessants, l'interès que els ciutadans han demostrat i la proximitat de les eleccions passades han fet que les locals siguin molt més vibrants.

És normal que en les municipals el concepte de proximitat ens porti, a vegades, a ser més viscerals, més radicals, fins i tot, i això es transmet en el vot i si cal en els diferents pactes posteriors. Barcelona i Madrid són dos exemples clars del que dic, evidentment amb els matisos que corresponen a la realitat política de cada ciutat, però en el fons estan immerses en la lluita pel poder i moltes vegades fora de la lògica expressada pels votants.

En el fons sembla que les coses poden quedar molt diferenciades entre una ciutat i l’altra. Si a Madrid el tripartit de dretes aconsegueix l'alcaldia, la transformació econòmica serà molt diferent de la de Barcelona, on surti qui surti sembla que anirem a un govern municipal d'esquerres.

Això, que per a la majoria de ciutadans pot ser només un terme ideològic, en el món del comerç pot ser una qüestió de supervivència; la diferència de concepte econòmic envers les activitats comercials pot ser de tal magnitud que en poc temps molts negocis que dubtessin entre una ciutat o l'altra vegin clar que les facilitats, tant en normatives com en un menor cost d'implantació, facin molt més atractiva Madrid que Barcelona. Això ja està passant en l’àmbit autonòmic, Catalunya és el paradís de la reglamentació, moltes vegades sense cap necessitat, i sense tenir en compte que a pocs quilòmetres de Lleida tenim una comunitat que està treballant de valent per endur-se les nostres empreses amb ofertes temptadores de sòl econòmic, subvencions a dojo i normatives laxes.

Si tornem a les ciutats estat, Barcelona no està preparada per competir amb d’altres del seu nivell. Darrere de les polítiques hi ha les economies i el benestar de la gent, i nosaltres aquí ens hem quedat només amb un gran esforç del món econòmic privat, però totalment deixats de la mà d'una classe política poruga i molt bonista. Els altres, en canvi, van per feina.

 

Àlex Goñi  i Febrer
President de PIMEComerç