Rebaixes sí, rebaixes no

Doncs sí, sembla que les rebaixes no funcionen com ho feien anys enrere. El fet de deixar-les lliures, a la darrera llei, fa que l'anarquia sigui la norma i que estiguin al capritx dels grans i de les constants promocions, descomptes, ofertes, vendes sense IVA, etc., que el públic troba a les diferents pàgines de l’e-comerç. Això explica que avui les rebaixes "tradicionals" hagin perdut atractiu.

Sí que és cert que la llei fa una recomanació: que els diferents operadors del sector ens posem d'acord i marquem un principi del temps de rebaixes. El legislador sabia que això tan idíl·lic era pràcticament impossible; ja en època de regulació moltes grans empreses, tirant pel dret, començaven quan els semblava oportú, sempre abans d'hora, és clar. Moltes d'elles, a més, durant l'any ja anaven fent “dies d'or” o “setmanes fantàstiques” i, si no, et deien que “ells no eren tontos”. En definitiva, feien el que volien i punt.

Ara, però, les coses no van bé; els últims informes del darrer semestre ens diuen que el comerç, a tot Espanya, ha perdut un 1,9 % de vendes respecte al mateix període de l’any passat, i això és greu. Podem dir que els canvis familiars són importants, que si el temps, que si l’e-comerç ja fa forat, que si això, que si allò altre, que si... Però el cert és que anem per mal camí, ho estem trinxant tot entre uns i altres, i així no millorarem.

S'ha de tornar a regular, s'han d’impulsar els mecanismes polítics que procurin per la preservació del nostre model de comerç, s'ha de pensar en els nostres petits comerços i en els nostres clients; si no posem seny, aquí no ens servirà la rauxa.