El preu de les coses

Durant anys el concepte low-cost s'ha anat imposant con a norma per a qualsevol producte o servei. La globalització i la deslocalització d'empreses va tenir un efecte directe sobre els costos de producció i per tant sobre els preus de venda. Això també va comportar que políticament no es veiés amb mals ulls la pèrdua de llocs de treball i el tancament d'empreses, tot era poc per aconseguir bons productes a baix preu i els diferents grups polítics van mirar cap a una altra banda.

Ara, però, la realitat ha explotat, que hàgim gaudit del low-cost durant anys ha deixat al descobert la realitat, la precarietat laboral amb un augment de l’atur brutal, l’explotació laboral –incloent-hi alguns sectors del treball infantil–, una desmesurada petjada de carboni, l’espoliació de recursos naturals, la desertització industrial a casa nostra que fa que depenguem de països tercers i, per sobre de tot, una sensació interna de donar poc valor a tot allò que ens és tan fàcil d'aconseguir.

Sí que és cert que la pandèmia ha fet que veiem més clarament aquesta realitat, la dependència d'altres països fa que hàgim perdut el lideratge empresarial. La manca de xips, per exemple, que fa aturar fàbriques i la seva producció és un clar avís de per on aniran les coses en un futur; el retard energètic de difícil solució ens portarà a una dependència obligada i gens positiva d'altres productors. Tot això ens ha de fer reflexionar sobre el camí que volem agafar per intentar mantenir el nostre lideratge empresarial. No és fàcil, políticament l’ajuda és poca, perquè no ho entenen o perquè ja els està bé com està; no sé què és pitjor, però cap de les dues opcions m'agrada; cal prendre decisions i potser una d'elles és començar a fer tornar les empreses a casa i que la producció esdevingui riquesa i cohesió social.

Després, evidentment, caldrà adequar el preu dels productes o serveis al seu valor real, que segurament serà molt més baix que el preu que avui globalment estem pagant.

Àlex Goñi i Febrer

Prsident de PIMEComerç