La mort silenciosa

Estem preocupats; la por dels petits comerços és creixent, sobretot en ciutats mitjanes o en zones poc propenses al tràfec humà, i no parlo de la inseguretat creixent, que hi és, no; parlo de la desaparició o, millor dit, del tancament de botigues que d’una manera silenciosa van desapareixent dels carrers transformant zones comercials en zones fosques i tristes.

 

Com quan posem fitxes del dòmino una darrere de l'altra i en fem caure la primera i, encisats, mirem com tot seguit cauen totes, ara també estem encisats però de por, esperant no ser la propera fitxa a caure.

 

Podem cercar culpables, i n’hi ha molts, començant segurament per nosaltres mateixos i seguint per la manca de defensa i ajut al sector per part de les diferents administracions que només han posat en solfa "mantres" que ni ells han cregut:que ens hem de digitalitzar, que ens hem d’internacionalitzar, que hem d'aprofitar la crisi com una oportunitat, que hem d'escoltar els casos d'èxit. Josep Pla d'això en diria "collonades".

 

Tot això és greu, els finals de mes són greus per a tots aquells comerciants que han vist com minvaven les seves vendes un 25 o 30 per cent. Hem deixat entrar el nostre competidor més ferotge a través de les xarxes sense posar unes normes, tant de quota de mercat com de liquidació d'impostos, i nosaltres seguim parlant d'horaris i rebaixes sense posar-nos d'acord.

 

 

La caiguda de socis i afiliats als gremis i associacions és molt preocupant i és el veritable termòmetre de la realitat actual. No caldrà esperar gaire, tot ja va molt ràpid.

Xat de PIMEC
Selecciona un departament
Un moment si us plau.