"Habemus" President

Bé, sembla que finalment tenim president i que, lògicament, aviat també tindrem govern a Catalunya, que ja ens fa falta. Els darrers mesos no han estat plàcids per a ningú, ho sé. Després de l’atemptat de l’agost, ara farà quasi un any, el comerç català no ha tingut un desenvolupament favorable paral·lel a l’economia global del país; hem millorat, sí, però no amb la intensitat amb què ho ha fet el conjunt de Catalunya.

 

Ara toca mirar endavant i treballar, tenim molta feina que hem començat i cal posar-hi gas, i altres mesures que caldrà posar en marxa perquè s'ha d'aprofitar el retorn a la normalitat institucional: Bids/Apeus, venda il·legal, digitalització, reforç de l’associacionisme, què fem amb les botiges buides, com s'ha de distribuir l'impost de les grans superfícies, quin horari és més idoni per al comerç, què podem fer perquè els gegants de la venda per internet paguin els seus impostos aquí, com ens apliquem en l'economia circular, i amb la sostenibilitat o amb la reducció d'envasos, i un llarg etcètera.

 

Les persones que seran aviat responsables de governar Catalunya hauran de tenir en compte el comerç de proximitat, un dels grans tresors que, com a societat, tenim; no només per allò tan dit que som una activitat econòmica clau, que fem i cohesionem la societat, que som creadors de llocs de treball, etc., sinó també perquè la part més interessant del comerç urbà és la interrelació humana que es crea amb la seva pròpia activitat. Avui, en què noves formes de fer comerç sense relació humana s'estan imposant, cal buscar punts de trobada a les múltiples formes de pensar i actuar. És necessari temperar i acollir noves idees i noves realitats socials, i el petit comerç és la peça clau per portar-ho a bon terme. Aprofitem-lo.