Es pensa en petit?

Aquest final d'any està sent molt dur per als petits comerciants i restauradors de Barcelona d'una manera directa i, en general, per a la resta d’empresaris del comerç i la restauració de tot Catalunya. És ben sabut que quan Barcelona aprova una norma, sobretot les fiscals, els diferents municipis de Catalunya estan a la que salta per aplicar-la ràpidament als seus conciutadans. Els brutals augments de les ordenances fiscals que avui aprovarà l’Ajuntament de Barcelona pel que fa a terrasses, IBI, mercats municipals i altres, ens duen a pensar que ningú d’entre els nostres polítics municipals té al cap la veritable dimensió d'aquells comerços als quals s’aplica aquest augment tan desmesurat, i ens fa pensar també que, per sobre de la visió de l’economia productiva, ha prevalgut l’acord polític: “jo t'aprovo els pressupostos a l’Ajuntament si tu m'aproves els del govern”, i nosaltres al bell mig pagant i callant.

Ja n’hi ha prou, s'ha de cuidar el petit comerç com ho fan altres països. A Catalunya el 90% del comerç té un empleat i mig, és petit, i aquesta allau de normes i impostos ens està ofegant.

Cal recaptar, sí, però també s'ha de saber gastar i, evidentment, cal fer polítiques socials. Sí, ningú ha de quedar desatès ni enrere, però les administracions no poden ser només ONG; cal pensar a potenciar i ajudar aquells que contribueixen al manteniment econòmic d'aquestes polítiques socials.

Estem convençuts que si es perseguís l’economia submergida que hi ha al nostre país, i que sovint ens fa la competència, no caldria fer recaure sobre les nostres esquenes la pressió fiscal actual; però és clar, és més fàcil fer pagar als de sempre, i no cal dir també que si les grans corporacions que venen per Internet i que, pagant els seus impostos ves a saber on, complissin les seves obligacions fiscals, aquí tot aniria millor.

Ja no es tracta de perdre competitivitat, ara es tracta de perdre el negoci; cal pensar en petit!

 

Àlex Goñi  i Febrer
President de PIMEComerç