Enric, amic

Durant vint anys t'he tingut al meu costat, pacient, metòdic, dialogant... Ara, de cop i volta has marxat, ens has deixat perplexos sense temps per pensar que ja no seràs més entre nosaltres i això em costa d'entendre.

 

He fet al voltant de cinc-centes opinions i mai, mai, m'havia costat tant escriure. Escriure sobre tu, Enric, m'és molt difícil, molta gent s'estranyava que tu i jo poguéssim treballar plegats, érem tan diferents... Jo crec que això ha estat el que ens va mantenir units, la teva pau, la humilitat i la professionalitat que imprimies a la feina temperava el meu caràcter; amb només una mirada sabíem què havíem de dir o fer, els teus consells van ser per a mi una guia magnífica i segura. Ara ja no serà així, tu no ets al meu costat i em costarà molt, molt, acostumar-m’hi; i no ho faré, no vull, l'etapa de l’Enric s'ha acabat en marxar tu, el teu traspàs cruel s'ha endut amb ell una etapa de la meva vida que no recuperaré. Ara només cal recordar les bones estones que vàrem passar, els èxits compartits, les guerres guanyades, les fites aconseguides i, per sobre de tot, recordaré la teva bonhomia, perquè tu, Enric, vas ser, per damunt de tot, una bona persona, vas ser fidel a PIMEComerç i a mi, i això és digne de tenir en compte en un món on les fidelitats duren poc.

 

Enric, per anys que visqui sempre et tindré com un germà dins del meu cor, i quan pensi en tu només els bons moments hi seran presents. Descansa en pau.