El comerç urbà segueix sent essencial, no ho oblidin

L'acció de comerciar és el conjunt entre comprar i vendre, una acció fa l'altra; no es pot comprar si no hi ha qui et vulgui vendre i a la inversa; mai vendrem res si no hi ha compradors. Amb això vull dir que més que una reflexió és una constatació que prefigura els éssers humans com a comerciants tota la vida.

M'explico, comprar i vendre són accions que fem cada dia tothom: comprem o venem aliments, comprem o venem roba, comprem o venem articles diversos tant per necessitat com de manera lúdica. Normalment, es compren per impuls coses que no són una prioritat per a nosaltres.  Comprem i venem tot tipus de serveis, comprem i venem coneixements, comprem o venem idees polítiques o religioses, comprem i venem sexe, comprem i venem informació, comprem i venem treball i cures, comprem i venem voluntats, etc. Cada dia tothom fa alguna acció de compra o de venda. No hi ha una altra acció humana que englobi totes les persones del món en la mateixa tasca i, encara que molts no se sentin comerciants, ho són.

Avui, la manera de comprar i vendre està sent trasbalsada per noves formes de fer les coses. Cal entendre que la situació ens ha agafat a tots per sorpresa, ja que la pandèmia que hem patit ho ha accelerat tot, que no vol dir anar a millor. Ara estem, tots plegats, compradors i venedors, mirant de trobar la millor fórmula, la més còmoda o la que s'adapti millor a les nostres peculiaritats per actuar tal com ens demanda la societat.

És evident que aquesta reestructuració comercial global ens ha de portar a un estadi de millora, si no malament, encara que l'entorn actual no és el més favorable.

Després de les restriccions de la pandèmia ens crèiem que tot aniria millor, però ara ens trobem amb un brutal encariment de l’energia, manca de liquiditat, marges de beneficis retallats al màxim i una baixada del consum preocupant. Si hi afegim l'excés de burocràcia que ens està ofegant sense pietat, i la guerra a Ucraïna, veurem que l'escenari no és el millor per treballar amb optimisme de cara al futur que ja tenim aquí. És evident que des de PIMEComerç afrontem el repte de cara, com sempre hem fet. Òbviament, per poder-ho fer, ens resultaria més fàcil a tots que no sortissin reials decrets d'Estalvi Energètic a dia 1 d'agost obligant el comerç urbà a fer un esforç econòmic per posar portes a les botigues abans del 30 de setembre, sense escoltar la moratòria demanada per PIMEComerç fins a finals de novembre. O que ministres facin rodes de premsa parlant de cistelles de la compra fictícies i, a sobre, amb propaganda d'una gran superfície francesa inclosa. Comencem a estar farts del poc respecte que tenen moltes administracions pel comerç urbà. Vull recordar que després de la pandèmia ens van anomenar “essencials”; ara continuem sent-ho, no ho oblidin.

Àlex Goñi i Febrer

President de PIMEComerç

Xat de PIMEC
Selecciona un departament
Un moment si us plau.