El camp alçat!

Sí, sembla que l'agricultura, la ramaderia i la pesca comencen a adonar-se de la seva importància, de fins a quin punt són necessàries per a tothom.

Molts són els motius que fan que ramaders, pagesos i pescadors cada vegada tinguin més difícil treballar i guanyar-se la vida. Un dels aspectes negatius més importants és, sens dubte, l'excés de burocràcia, el que comunament en diem "la paperassa", perquè si ja és difícil mantenir una explotació ramadera en marxa, treballar hores i hores sembrant i conreant els camps per després no tenir un mínim guany amb el que et pagaran per la collita o pel peix que has pescat i no saps a quin preu et pagaran, la cosa encara es complica més si a sobre has d'estar pendent de tots els papers, o de si tens una inspecció en regla. Tot això vol dir o bé treballar més o bé un cost addicional a les inversions que amb molt d’esforç s'han hagut de fer per tirar endavant.

En molts casos sembla que una part dels nostres polítics s'han tornat insensibles a una realitat, a la necessitat de mirar al camp i al mar, de veure què s'ha de fer per propiciar que la joventut estimi la seva terra, el seu ofici, i que li retorni l'orgull de viure en entorns privilegiats proporcionant productes de qualitat; el moment és difícil, sembla que se'ns en va de les mans l'altra política, la urbana, la de les cadires, que té els nostres representants abduïts sense preocupar-se d'aquests temes, que poden semblar menors però que tenen una dimensió enorme.

S'han de propiciar entorns econòmics, fiscals i laborals totalment adequats al món agroalimentari, hem d’acostar la sanitat, l'educació i el lleure a l’entorn rural; darrere arribarà el comerç i els serveis que complementaran, sens dubte, un entorn d'arrelament sòlid al territori.

No oblidem que estem parlant d'una activitat necessària com a societat, que ens permet tenir menys dependència alimentària de l’exterior i que en definitiva representa el 19% del PIB de Catalunya, i és nostre.

 

Àlex Goñi  i Febrer
President de PIMEComerç