Calen espais de reflexió?

Que constantment les societats estan en moviment, això ningú ho posa en dubte, la irrupció amb força progressiva de la velocitat en las noves tecnologies contribueix a que aquest moviment sigui més constant i, des del meu punt de vista, imparable.

Tot i així trobo que dins d'aquesta immensa moguda manca un espai de reflexió, un temps de pensar, no només han de ser els pensadors aquells que lideren la implantació, sinó tots, perquè tots serem els que treballarem amb aquestes noves eines. Seria bo pensar on volem anar, quins objectius hem d'assolir, com actuem per optimitzar al màxim aquest esclat tecnològic i, per sobre de tot, pensar en la condició humana, el paper que hem de jugar com a éssers protagonistes d'aquest nou moment.

 

Avui les relacions humanes també estan canviant, els models de comunicació, sobretot, fan que una immediatesa en la presa de decisions condicioni d'una manera estressant la nostra vida; els escrits han de ser curts, fet que pot condicionar els models educatius basats en l'aprenentatge dels textos llargs i que pot marcar negativament uns estudis d'una manera determinant.

 

Per això cal, sens dubte, pensar fins on volem arribar, intentar incorporar el major nombre de persones al conjunt, decidir en quins camps cal aprofundir i millorar i, per sobre de tot, trobar el temps i el lloc per repensar, no podem consentir que una oportunitat com aquesta sigui un element de patiment o d’arraconament d'una part de persones que per, manca de formació o de voluntat, no puguin seguir el ritme trepidant del futur.