I ara què?

A l'anterior opinió encara no sabíem què passaria amb el MWC, avui sí. I ara què fem? Doncs remar fort, pensar, intentar salvar el que es pugui aquest any i evidentment, i per sobre de tot, reflexionar els anys vinents no sols sobre el MWC sinó sobre tot l'ecosistema econòmic i de lideratge que els diferents congressos ens donen a Barcelona, i per irradiació a tot Catalunya.

Perquè una cosa ens ha de quedar clara: la fragilitat del model. No vivim aïllats, sols, no; vivim en un món cada vegada més petit gràcies a les tecnologies que ens apropen i ens fan solidaris de problemes que en molts casos no són pròpiament nostres, però dels quals fàcilment en podem patir les conseqüències. La suspensió del MWC és un exemple del que dic.

La resposta de les administracions i del teixit econòmic ha estat molt ràpida, sobretot de l'Ajuntament del Sr. Collboni, que ha propiciat reunions i acords amb els diferents sectors econòmics per intentar aprofitar les sinergies positives del MWC, finalment cancel·lat, i, de passada, projectar la imatge d'una ciutat que no es plany i que sap superar els contratemps.

Després, una vegada passats aquests dies, tocarà treballar fort, en silenci i amb compromís per intentar que d’ara endavant les situacions adverses no ens afectin tant.

La Fira, Turisme de Barcelona, els agents socials i econòmics i les diferents administracions, Ajuntament i Govern, han de consolidar un model d'unió que sigui un exemple de treball en equip. Els catalans estem on estem per la nostra manera de ser, el seny i la rauxa no han estat sovint bons aliats en les decisions que hem pres col·lectivament; moltes vegades ens hem equivocat a l'hora d’aplicar l’un o l'altra però, tot i això, mantenim un esperit únic que encara ningú ha pogut trencar: el fet d'unir-nos davant les grans necessitats.

Seria bo que en els temes polítics també ho féssim, la nostra petitesa individual no pot estar per sobre de la grandesa del nostre país.

 

Àlex Goñi i Febrer

President de PIMEComerç