“Los causantes de la inflación son los enormes márgenes que tienen las empresas de nuestro país”. Esto dijo la vicepresidenta del gobierno español, Yolanda Díaz, en un mitin de apoyo a la alcaldesa Colau en Barcelona y se quedó tan ancha. Yo no tanto.
“Los causantes de la inflación son los enormes margenes que tienen las empreses de nuestro país”. Això va dir la vicepresidenta del govern espanyol, Yolanda Díaz, en un míting de suport a l’alcaldessa Colau a Barcelona i es va quedar tan ample. Jo no tant.
Ahora resulta que la carne roja es insana y perjudicial para nuestra salud. ¡Ah! Pero dicen que la carne artificial es buenísima y sanísima, y todos sabemos que esto es mentira. Creo, sinceramente, que ya es hora de plantarnos y empezar a protestar. A decir la verdad y desenmascarar estos lobys que quieren que perdamos nuestra soberanía alimentaria y que dependamos de ellos.
Ara resulta que la carn vermella és insana i perjudicial per a la nostra salut. Ah! Però diuen que la carn artificial és boníssima i saníssima, i tots sabem que això és mentida. Crec, sincerament, que ja és hora de plantar-nos i començar a protestar. A dir la veritat i desemmascarar aquests lobys que volen que perdem la nostra sobirania alimentària i que depenguem d'ells.
Todo cambia. Todo. Incluso las elecciones. Años atrás el bipartidismo era algo normal, dos grandes partidos que copaban mayorías y gobernaban de una manera más o menos tranquila, alternándose entre ellos y, si hacía falta, ayudándose con un partido menor más o menos afín a las ideas del partido principal. Después las cosas se han ido desmenuzando, casi siempre, por temas personales, de protagonismo, o simplemente por querer conseguir aquella soñada silla que les permita liderar unos grupos políticos cada vez más pequeños y menos diferenciados entre ellos.
Tot canvia. Tot. Fins i tot les eleccions. Anys enrere el bipartidisme era quelcom normal, dos grans partits que copaven majories i governaven d'una manera més o menys tranquil·la alternant-se entre ells i, si calia, ajudant-se amb un partit menor més o menys afí a les idees del partit principal. Després les coses s'han anat esmicolant, gairebé sempre, per temes personals, de protagonisme, o simplement per voler aconseguir aquella somiada cadira que els permeti liderar uns grups polítics cada vegada més petits i menys diferenciats entre ells.
En la anterior Opinión hablé de la Inteligencia Artificial y de la Inteligencia Emocional como complemento necesario una de la otra. Y a raíz de esto he recibido llamadas muy interesantes que me llevan a hacer este segundo escrito.
A l'anterior Opinió vaig parlar de la Intel·ligència Artificial i de la Intel·ligència Emocional com a complement necessari l’una de l'altra. I arran d’això he rebut trucades molt interessants que em porten a fer aquest segon escrit.
Hace días asistí a un encuentro de expertos en IA (Inteligencia Artificial), y la es verdad que salí un poco preocupado, ya que después de dos horas de escuchar a toda una pandilla de gurús, casi todos convencidos del hecho que la IA nos tiene que llevar a un nuevo paradigma social, para mí no fue así.
Fa dies vaig assistir a una trobada d’experts en IA (Intel·ligència Artificial), i la veritat és que vaig sortir un xic preocupat ja que després de dues hores d'escoltar tota una colla de gurus, gairebé tots convençuts del fet que la IA ens ha de portar a un nou paradigma social, per a mi no va ser així.