"El poder de l'economia digital està massa concentrat en mans de les empreses Big Tech que tenen un poder de mercat sense precedents i tendències monopolístiques"

Francesca Bria és investigadora i assessora acreditada en noves tecnologies i polítiques d'innovació. És doctora en Economia de la Innovació per l'Imperial College of London i té un màster en Economia Digital per la Birbeck University of London. És assessora del Comitè Europeu sobre Polítiques d'Internet i Innovació. Actualment treballa com a comissionada de Tecnologia i Innovació Digital a l’Ajuntament de Barcelona i dirigeix el projecte DECODE que ocupa la sobirania de dades a Europa.

Francesca Bria ha estat inclosa a la llista de Forbes al Top 50 Women in Tech  l’any 2018, i considerada com una de les 100 persones més influents en Govern Digital per Apolitical.

 

Quina és la transformació digital actual de l'Ajuntament de Barcelona?

Com a comissionada de Tecnologia i Innovació de l'Ajuntament de Barcelona, el meu paper principal és assegurar que la tecnologia i les dades estan al servei de la gent de Barcelona. Hem llançat i implementat el Pla Barcelona Digital 2017-2020, creat a partir de la participació de la ciutadania, de les comunitats tecnològiques, dels fabricants, de les empreses tecnològiques i dels investigadors, és a dir, dels principals actors del nostre nou ecosistema digital.

L’objectiu principal del Pla Barcelona Digital és repensar la ciutat intel·ligent, anant més enllà dels seus aspectes tecnològics i posant per davant les necessitats dels ciutadans i els seus drets digitals. Estem implementant projectes innovadors que poden ajudar a resoldre els reptes urbans actuals, com ara l'accés a un habitatge assequible, la transició energètica i l'urbanisme participatiu per a una ciutat verda sostenible.

La base per implementar el Pla Barcelona Digital ​​ha estat la promoció d’un gran procés de digitalització a tot l'Ajuntament. Aquest procés s’ha definit per Decret i està centrat, a Barcelona, en una transició cap a la sobirania tecnològica que permeti que el govern municipal sigui més obert, transparent, col·laboratiu i eficient. El Pla Digital Gov de la ciutat estableix unes línies estratègiques que posen els ciutadans en primer lloc, preveuen l'ús d’una metodologia àgil per als serveis digitals, promouen contractacions públiques més  innovadores i transparents, i desenvolupen unes infraestructures digitals basades en programari lliure i obert, seguint estàndards i formats oberts.

Per fer-ho possible, hem creat un conjunt d'eines open-source per implementar estàndards ètics digitals a les Administracions Públiques: https://www.barcelona.cat/digitalstandards/

L’objectiu és que esdevingui una plataforma de programari lliure perquè pugui ser utilitzada i compartida per altres ciutats.

 

Com afectarà el comerç local el vostre model de Smart City?

El model de Smart City que estem proposant no parteix de la tecnologia, sinó de les necessitats dels ciutadans i les empreses locals. Concretament, l'accés a dades i a la connectivitat per a empreses locals pot ser molt important per millorar els seus serveis i comprendre millor les necessitats dels clients. Estem treballant molt per intentar diversificar l'economia local i arribar a les PIMES. El Pla Barcelona Digital hauria de servir, entre altres coses, per promoure models econòmics i empresarials més diversos pel que fa a l'ús de la tecnologia digital, en què els ecosistemes de les pimes, empresaris socials i empreses tenen un paper més important.

En aquest sentit, la ciutat està experimentant en l'ús de contractacions públiques innovadores, establint els reptes que es poden resoldre mitjançant noves solucions en àrees estratègiques per a la gestió de la ciutat, com ara la mobilitat, l'eficiència energètica, els serveis socials, l'habitatge, etc.

 

El Pla Barcelona Digital 2017-2020 parla sobre la diversificació dels proveïdors i la inversió en programari de codi obert per impulsar una transició cap a la sobirania de dades. Què vol dir “sobirania de dades”? Quin és el paper de les Pimes en això?

En primer lloc, les petites i mitjanes empreses són un actor molt important per a nosaltres i volem assegurar-nos que la política de compra i contractació pública de Barcelona els permet treballar amb l'Administració i que poden desenvolupar futures aplicacions i serveis per millorar la nostra ciutat. És per això que estem impulsant una reforma de la contractació pública, afegint clàusules de sobirania mediambientals, socials, de gènere i tecnològiques. Com també estem implementant una plataforma de contractació digital per fer més transparents les compres i les contractacions públiques, per tal que les pimes i les empreses locals puguin conèixer les diferents necessitats, els projectes i els futurs contractes de la ciutat. Es tracta de modificar la relació amb els proveïdors i de facilitar que les pimes locals, emprenedors i innovadors puguin accedir als processos de licitació pública.

En segon lloc, pel que fa a la política de dades, hem de tenir en compte que les dades són la matèria primera de l'economia digital i també una infraestructura futura crítica. Creiem que les dades de la ciutat són un bé comú que hauria de ser d'accés obert, i que hauria d’estar al servei i ajudant més de 13.000 empreses de tecnologia locals a accedir a dades en format obert, a preservar la privacitat i la seguretat, i a construir futurs serveis orientats a la informació. Per aquest motiu, vam crear una Oficina Municipal de Dades, amb prop de 30 persones treballant-hi i liderada per un nou director de dades. En aquesta oficina hem desenvolupat una plataforma d’anàlisi de dades urbanes de la ciutat, CityOS. Amb CityOS tenim un portal de dades obertes on publiquem les dades de ciutats i experimentem amb una plataforma de dades basada en el Blockchain.

El Pla també inclou una estratègia d’ètica i responsabilitat de dades, que reconeix la sobirania de dades, la privacitat, la seguretat i els drets digitals dels ciutadans com a valors fonamentals.

Les dades poden ajudar-nos a millorar els serveis a través del Big Data, de manera que puguem resoldre reptes urbans com l'habitatge, l'energia o la mobilitat, per exemple, estudiant l'impacte de fenòmens com el turisme. Aquestes dades poden obrir-se a l'ecosistema d’innovació de la ciutat, a empresaris locals i a cooperatives i/o a ciutadans que poden aportar noves solucions per afrontar els reptes de Barcelona. Per aquest motiu, hem construït un nou Laboratori d'Innovació Urbana per fomentar nous mètodes d'innovació, com ara reptes i premis a la innovació, i per obrir les infraestructures tecnològiques de la ciutat a empreses locals i centres de recerca que puguin contribuir a resoldre problemes urbans.

 

Hi ha un augment de l’ús de les tecnologies aplicades al comerç com les pantalles intel·ligents que detecten expressions facials i/o els navegadors d'Internet que memoritzen interessos dels clients i hàbits de compra... Teniu alguna acció prevista per empoderar la ciutadania amb els seus drets digitals?

Barcelona és una de les ciutats pioneres a l’hora d’aplicar la nova normativa de protecció de dades de la UE (GDPR). Disposem d’un delegat de Protecció de Dades que està implantant nous processos d'avaluació d'impactes en la protecció de dades per assegurar que es preservin els drets dels ciutadans pel que fa a la privacitat i la protecció de dades. També estem promovent noves tecnologies per millorar la privacitat i el xifratge com un dret bàsic dels ciutadans en una societat digital. A més, juntament amb Nacions Unides-Hàbitat, Nova York i Amsterdam, hem llançat una Coalició de Ciutats pels drets digitals per assegurar-nos que les ciutats intel·ligents es construeixen en el respecte dels drets digitals dels ciutadans com a pilar fonamental. Realment, esperem que totes les empreses europees segueixin aquesta iniciativa, de manera que Europa pugui liderar un model d'innovació digital centrat en les persones i que preservi els drets dels ciutadans.

 

Quines són les necessitats i els reptes en la digitalització del petit comerç?

Estem enmig d'una nova revolució industrial, la transformació de la qual en la societat, l'economia i el govern no s'ha de subestimar. La intel·ligència artificial, la computació massiva, la robotització i l'automatització estan transformant ràpidament la nostra indústria i la nostra societat amb aplicacions disruptives. Les plataformes digitals són noves institucions algorítmiques que estan transformant fortament el mercat de treball, que desafien la regulació i que posen en risc moltes indústries locals de transport, de comerç, de logística i de sanitat. Actualment, el poder de l'economia digital està massa concentrat en mans de les empreses Big Tech, majoritàriament no europees, que tenen un poder de mercat sense precedents i tendències monopolístiques. És fonamental allunyar-se d'aquest model i assegurar que hi hagi més competència i una regulació raonable, de manera que les empreses locals puguin aprofitar aquesta revolució digital creant bons llocs de treball, tot preservant els estàndards ambientals i laborals, i assegurant la creació la riquesa per afavorir una major redistribució igualitària amb l'economia local.

 

Quin plantejament té l'Ajuntament de Barcelona per donar suport a aquesta digitalització del comerç sense que les grans empreses "acabin” amb el comerç local?

Com ja he comentat, estem treballant per maximitzar la participació de les PIMES i per difondre els beneficis de la digitalització per a l'economia local. Volem fer créixer una economia col·laborativa real que beneficiï la indústria local i no només les plataformes digitals depredadores. Juntament amb Barcelona Activa, estem fomentant models alternatius de prestació de serveis, mitjançant la creació de fons especials per a cooperatives digitals, per a l'economia col·laborativa i per a projectes d'innovació sociodigital. També estem experimentant amb models d'economia circular i amb futurs models de fabricació urbana, alliberant el poder de moviments dels fabricants i de les tecnologies de fabricació digital.

Per tant, la formació en competències digitals és clau, i, en aquest sentit, estem treballant per ser capaços de posar-la a disposició de les empreses locals i dels autònoms a través del Cibernàrium. Així podrem treballar en el pla d'acció per al comerç de Barcelona per al 2018 i per enfortir l'estructura PIMEComerç 2018.

També treballarem amb la Fundació PIMEC, amb la qual presentarem els objectius de l'Agenda 2030 de l'ONU sobre el desenvolupament en el context empresarial de la ciutat i treballarem per portar-los a la pràctica mitjançant la difusió d'informació, formació, acreditació, relacions internacionals i moltes més activitats.

Català
ENTREVISTA A FRANCESCA BRIA, COMISSIONADA DE TECNOLOGIA I INNOVACIÓ DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA