“Aproximadament a Catalunya es consumeixen anualment 150 milions d’ampolles de vi i el 43% de les ampolles no es reciclen”
reWINE és un projecte per promoure la reutilització d’ampolles en el sector del vi, per tal de reduir la generació de residus i els gasos amb efecte hivernacle, i estalviar costos. El principal objectiu és demostrar la viabilitat d’un sistema sostenible de recollida, neteja i reutilització d’ampolles de vidre en el sector vinícola de Catalunya.
JUAN FRAN SANGÜESA, CAP DE LA UNITAT DE PROJECTES D’INNOVACIÓ DEL PARC DE RECERCA UAB I COORDINADOR DEL reWINE
En què consisteix el projecte reWINE?
reWINE és un projecte que involucra cellers, bars, restaurants, comerços, empreses distribuïdores i persones consumidores per fer una prova pilot d’un sistema sostenible de recollida, neteja i reutilització d’ampolles de vi a Catalunya i avaluar-ne la viabilitat.
Com i quan va sorgir aquesta idea?
reWINE va néixer el 2016 de la voluntat de reduir la generació de residus del sector vitivinícola de Catalunya. Per això ens vam unir diferents actors per identificar les oportunitats i barreres de la reutilització d'ampolles de vi, a través de dades experimentals que ens permetin assegurar-ne la viabilitat tècnica, ambiental, social i econòmica i avaluar si pot ser una solució rendible per a les empreses i el medi ambient.
Qui finança el projecte i quines empreses hi estan involucrades?
El projecte és coordinat pel Parc de Recerca UAB i compta amb la participació de l’Agència de Residus de Catalunya, Rezero (que s'ha encarregat de preparar la logística de la prova pilot), Inèdit, la Cooperativa Falset Marçà, Cellers Torres i la planta de rentat Infinity. Té un pressupost total de 991.309€, el 60% del qual l’ha aportat el programa LIFE de la Unió Europea.
Per què hi ha la necessitat de reutilitzar ampolles de vi?
Actualment els envasos de vi no es reutilitzen en cap dels seus canals de distribució, ni tan sols en hotels, restaurants i càterings, com passa en altres sectors de begudes, com els envasos de refrescos o cerveses.
La reutilització és un element imprescindible per fer un ús racional dels recursos naturals. Però, tot i ser una prioritat en la jerarquia europea de residus, es troba en clar retrocés a Catalunya. Així, segons dades d’ADISCAT, els envasos retornables només representen un 19% del total d’envasos del mercat i limitat al sector de l’hostaleria.
Per això, amb aquest projecte volem potenciar la reutilització en un sector clau de Catalunya, com és la indústria vitivinícola. Gràcies a la reutilització d’ampolles creiem que podem contribuir a crear un sistema de producció més sostenible i canviar els hàbits de consum cercant una reducció de residus i una millor gestió d’aquests per avançar cap a una economia circular.
A més, cal recordar que la indústria del vi és una de les més afectades pel canvi climàtic, ja que la vinya i la qualitat del vi depenen en bona mesura de les condicions atmosfèriques. Per això hem d’implementar noves tècniques i estratègies per reduir l’empremta de carboni.
Quantes ampolles a l’any es consumeixen a Catalunya? D’aquestes, quantes se’n reciclen?
Aproximadament a Catalunya es consumeixen anualment 150 milions d’ampolles de vi i el 43% de les ampolles no es reciclen.
Quin és l’objectiu i com heu desenvolupat la prova pilot?
L’objectiu de la prova pilot, que ha durat 20 mesos, era aconseguir recuperar 100.000 ampolles de vi per a la seva reutilització. Vam posar al mercat 150.000 ampolles dels cellers participants amb l’etiqueta reWINE i vam explorar diferents escenaris. Per una banda, es van recollir ampolles a través dels restaurants participants. I, per l’altra, a través de comerços amb sistemes d’incentius. Per exemple, diverses botigues dels supermercats Veritas i Ametller Origen abonaven 10 cèntims a les persones consumidores que retornaven una ampolla amb l’etiqueta reWINE. Al Vallès, també hi van participar quatre establiments de Caprabo, que venien ampolles dels vins del projecte i els consumidors les havien de retornar a les deixalleries per poder entrar en un sorteig vàlid per a una experiència vitivinícola. Alguns establiments petits aplicaven un dipòsit a l’ampolla (entre 0,13 i 0,5 cèntims) que era retornat un cop recuperaven l’ampolla.
Quin percentatge de resposta de participació en el projecte hi ha hagut per part de consumidors, restaurants, hotels, etc.?
Durant els mesos que ha durat la prova pilot hem aconseguit recuperar 82.239 ampolles. En el sector de la restauració hem recuperat un 96% de les ampolles, mentre que de les vendes a botigues i supermercats, el retorn s’ha situat en un 21% dels envasos.
Hem comprovat que un dels reptes més importants per implementar la reutilització en aquest sector és resoldre el sistema de retorn d’ampolles. La logística de recollida de les ampolles ha de ser fàcil i còmoda, tant per als punts de venda com per a les persones consumidores. Per això, creiem que el sistema de dipòsit, devolució i retorn –SDDR– és l’instrument més efectiu per garantir el retorn de les ampolles buides als establiments per part dels consumidors, molt per davant d’altres incentius.
Quin és el trajecte que fa una ampolla buida des que es recull fins que torna a una planta de producció?
Quan el consumidor retorna una ampolla buida, els restaurants i els establiments les guarden i els mateixos distribuïdors les hi recullen per logística inversa i les emmagatzemen. Quan el volum d’ampolles recol·lectades és suficient perquè el seu transport sigui òptim i eficient econòmicament i ambientalment, les ampolles buides són transportades fins a la planta de rentat. Allà, es netegen i es retornen als cellers perquè comencin de nou el cicle.
Quins beneficis ambientals heu comprovat que té la reutilització enfront de l’ús d’ampolles noves?
En els diferents escenaris que hem explorat en la prova pilot, hem analitzat tot el cicle de vida de l’ampolla, des de la seva fabricació, l’etiquetatge al celler i la distribució al mercat, fins a la recol·lecció, rentat i ompliment de nou de les ampolles buides. S’ha utilitzat la metodologia de l’Anàlisi de Cicle de Vida per comparar la reutilització de les ampolles fins a vuit vegades –quantitat òptima d’usos que s’ha estipulat considerant els aspectes estètics i higiènics– versus l’ús de vuit ampolles noves.
Els estudis ambientals mostren que la reutilització d’ampolles suposa un estalvi d’entre 0,56 i 2,6 kg de CO2per ampolla, acumulats després de 8 reutilitzacions. Per exemple, reutilitzant fins a 8 vegades les 82.239 ampolles recollides durant la prova pilot, s’aconsegueixen estalviar més de 170.000 kg de CO2, que són les emissions que produiria un vehicle que fes 11 voltes al món. A més, amb la reutilització d’aquestes ampolles s’han estalviat 34 tones de residus.
Reutilitzar redueix molt els costos de producció d’una ampolla, això repercuteix en el preu final del producte?
A nivell econòmic, actualment el cost de reutilitzar una ampolla de vi és lleugerament superior al de comprar una ampolla nova, ja que es compten els costos de transport a les plantes de rentat i neteja. Per això, la distància entre la planta de rentat i els cellers és clau.
La planta de rentat del projecte està situada a més de 400 km dels diferents cellers. Si se situessin plantes de rentat a prop dels cellers –aproximadament uns 60 quilòmetres– reduiríem el cost econòmic i ambiental del transport.
Des del reWINE animem les Denominacions d’Origen a disposar d’una planta de rentat compartida amb la capacitat de rentar un volum gran d’ampolles. Si es reutilitzessin totes les 48.346.793 ampolles de vi produïdes a Catalunya i posades al mercat català, es podrien estalviar més de 100 milions de kg de CO2 i 21.756 tones de residus.
Quins són els plans de futur per a aquest projecte?
La prova pilot del reWINE ha demostrat que la reutilització d’ampolles al sector vitivinícola és tècnicament viable i més respectuosa amb el medi ambient. Som conscients que és una iniciativa ambiciosa i que el canvi cap a aquest nou model econòmic requereix suport i iniciatives per part del sector i l’Administració.