Estic segur que aquest any la Setmana del Comerç serà diferent, d’entrada ja és diferent la preparació, fins i tot la manera de cercar objectius, i estic convençut que les conclusions seran diferents de les d’anys anteriors.
Si un acord no ho soluciona, pròximament els socis de PIMEC i Foment hauran de dir a quina patronal estan afiliats i, conseqüentment, a continuació es farà el recompte de quants en té cada una. Això tan simple ha de servir perquè tothom sàpiga qui és qui, és a dir, qui té més socis i, per tant, més representativitat. Sembla el sistema més net i clar i el més creïble.
Estem preocupats; la por dels petits comerços és creixent, sobretot en ciutats mitjanes o en zones poc propenses al tràfec humà, i no parlo de la inseguretat creixent, que hi és, no; parlo de la desaparició o, millor dit, del tancament de botigues que d’una manera silenciosa van desapareixent dels carrers transformant zones comercials en zones fosques i tristes.
Doncs sí, ja tenim les eleccions nacionals, municipals, les europees i algunes autonòmiques amb data marcada i, per tant, sobretot pel que fa a les municipals, la campanya ja començada.
Això crec que ens ha de fer reflexionar a tots els comerciants, ara és l’hora de passar comptes i de premiar aquells grups polítics que han afavorit de veritat els petits comerciants; s’ha de tenir memòria i exercir d’una manera clara el nostre dret a ser crítics, si més no, votant.
Ara resulta que està de moda fer de prescriptor dels altres. Així, et trobes que en qualsevol conversa informal sempre surt el que et diu la millor manera de criar els fills, la dieta més saludable, que prendre un suc de llimona en dejú cura el càncer, o que menjar enciam per sopar et fa passar mala nit. Mireu, ja n'estic fart; la manca d’opinió pròpia ens està tornant persones amb molt poc criteri i sentit comú, i això acaba repercutint, a vegades negativament, en les nostres decisions o en la manera de comportar-nos quotidianament.
Doncs sí, ara ja tenim sobre la taula una proposta de vaga general per part de la Intersindical CSC coincidint amb els dies de començament del judici al procés, i que en principi té el suport de l'ANC, Òmnium, ERC, USTEC i altres partits i organitzacions que plantegen la vaga com un element de protesta i per intentar pressionar per aconseguir una sentència favorable.
L'equanimitat és un estat d'ànim que facilita, i molt, la resolució de problemes. El conflicte del taxi crec que requereix moltes dosis d'equanimitat i no veig que cap de les dues parts siguin capaces d’aportar-ne ni un gram.
Doncs sí, ja han passat les festes i quasi les rebaixes; ara tornem a la realitat i farem balanç de com han anat: si han estat positives, com ens diuen algunes petites organitzacions, o si han estat normals tirant a fluixes, com diem nosaltres.
Doncs sí, volem unes festes de Nadal en Pau, ho necessitem. El petit comerç de Catalunya exigeix serenor, no podem espatllar la tranquil·litat dels nostres clients i fer créixer la seva percepció que a partir del 21 els carrers no seran segurs.
Ens hi juguem molt, la venda de Nadal concentra, per a molts de nosaltres, el 25 o el 30 per cent de les vendes de l’any, i això no es pot posar en risc.
Sí, ja sé que pot semblar molt alarmant el títol d'aquesta opinió, però el cert és que la caiguda de vendes i el creixent desànim dels petits empresaris de comerç escampats per Catalunya és alarmant.
Cada vegada es fa més difícil poder tenir les botigues i les parades dels mercats obertes: consums a l’alça, excés de normatives, augment de les vendes per e-comerç, escasses ajudes públiques, etc., etc.