Opinió

Els impossibles són per conquerir-los!

Sovint, escriure és un esforç per poder sintetitzar tot allò que amb la facilitat de la paraula expressem tan bé; haver-ho d’escriure ho fa més feixuc. Tot i així, la necessitat de "buidar el pap" i desfogar-se és més forta que la duresa de callar.

El comerç urbà segueix sent essencial, no ho oblidin

L'acció de comerciar és el conjunt entre comprar i vendre, una acció fa l'altra; no es pot comprar si no hi ha qui et vulgui vendre i a la inversa; mai vendrem res si no hi ha compradors. Amb això vull dir que més que una reflexió és una constatació que prefigura els éssers humans com a comerciants tota la vida.

Il·legalitats de baixa intensitat

Sembla que, davant de determinats actes delictius, la societat o inclús certs grups polítics fan els ulls grossos i fins i tot els disculpen directament.

Això ho tenim molt clar amb dues tipologies d’il·legalitats: el top manta i els okupes.

Tenen futur els mercats municipals?

Durant la pandèmia i els obligats confinaments hem vist com el comerç d'alimentació ha estat en primera línia atenent el conjunt de la societat d'una manera valenta i generosa. Cal recordar que els primers mesos, quan tot era aprendre què era el que ens estava passant, atenien el públic d'una manera molt precària, mancats de mascaretes, sense pautes clares a seguir sobre distàncies i ocupació d'espais de les botigues; i, tot i això, van tirar endavant transmetent una sensació de normalitat en uns moments de molta por.

Tot penja d'un fil?

De Nadal ençà sembla que estem vivint en una bombolla estranya, irreal, però a la qual ens aferrem d'una manera compulsiva, quasi inconscient, sense qüestionar-la ni posar-la en dubte; la necessitem.

Ombres xineses

D'entrada, la primera ombra ja és que en diguem xineses i no són de la Xina. Segons la Viquipèdia, són oriündes de Java des de fa més de 5.000 anys, jo evidentment no em refereixo al fet antropològic físic; no, jo em vull referir a l’efecte de distracció i d'entreteniment que tenen sobre la societat.

Pilar Mínguez, nova directora de PIMEComerç

Ara fa dos mesos que em van fer confiança per assumir la responsabilitat de posar-me al capdavant de la direcció de PIMEComerç, decisió que vaig assumir amb compromís, il·lusió i amb el màxim respecte per tot el teixit productiu que conforma el comerç d’aquest país. Per dur a terme aquesta nova tasca m’avalen els 29 anys treballant a PIMEC com a coordinadora institucional i com a responsable del soci col·lectiu, fet que m’ha donat la possibilitat durant tot aquest període de conèixer de primera mà les vostres inquietuds i problemàtiques.

Agraïments

Doncs sí, a la vida cal ser agraïts; igual que critiquem allò que creiem que no està ben fet o que no s'ajusta a les nostres demandes, també cal agrair totes aquelles accions o persones que fan que la nostra feina sigui més planera.

Sembla que en general sigui més fàcil criticar. A vegades ens pensem que, fent-ho, ens situem en una posició superior, que la crítica ens dona una pàtina d’estar més assabentats sobre el tema criticat i ens permet exercir-la amb més pompositat, convençuts que això alimenta el nostre ego i ens fa millors.

Normalitat ja!

Cal tornar a la normalitat, cal tornar a portar una vida més humana, tocar, abraçar, olorar els nostres amics i coneguts, cal parlar mirant no només als ulls dels nostres interlocutors sinó que també cal que els veiem la seva expressió facial, els llavis, la gestualitat que forma part de la creença de la paraula.

Del benestar a la por

Dos anys han calgut per passar d’un cert estat del benestar a un estat de la por. La pandèmia ens ha deixat molt tocats, tant econòmicament com anímicament, i la recuperació cada vegada sembla més llunyana. Ara que ens diuen que és similar a una grip, jo personalment no m'ho crec, i quan ens pensàvem que ja ens en sortíem se'ns presenta en l’escenari un augment brutal del preu de l'energia, un encariment de matèries primeres i una guerra a les portes de casa.

Xat de PIMEC
Selecciona un departament
Un moment si us plau.