Si alguna cosa és certa a la vida és que TOT s'acaba, i ara sembla que la maleïda COVID ha començat a anar a la baixa. Deu ser, sens dubte, la vacuna, o pot ser que tots en general hàgim après a comportar-nos i a actuar amb seny davant la pandèmia.
Després del procés electoral ens hem de posar a treballar, tenim al davant quatre anys que hem d'aprofitar per aconseguir una Patronal de Comerç més forta que ens permeti representar millor i també ajudar el col·lectiu de petits comerciants a sortir de la tremenda crisi que ens deixarà la pandèmia, i ho farem.
Doncs sí, la candidatura Activisme empresarial encapçalada per Antoni Cañete ha guanyat les eleccions a la presidència de Pimec, i no per poc. No han estat unes eleccions senzilles; l'altra candidatura, encapçalada per Pere Barrios, portava tota la força mediàtica i política de l'ANC i això, vulguis o no, desferma sentiments que a vegades són de difícil comprensió. Voler la presidència de Pimec per fer una entitat millor empresarialment és bo; fer-ho per polititzar-la, un error. Així ho van entendre els socis, i així van votar donant suport a la candidatura de l’Antoni.
Sí, de cop i volta estem plenament posats en un mes de febrer que lluirà amb orgull que és el mes de les tres eleccions: a la Generalitat, al Barça, i a Pimec. Les tres són importants, no cal dir-ho; les del Barça perquè un dels precandidats, l'Emili Rousseau, és vicepresident de Pimec i perquè, en el fons, també estan envoltades de tocs polítics i de sensacions radicals; a la Generalitat perquè del resultat dependrà en gran part el nostre futur, tant social com econòmic.
Doncs sí, sembla que els astres s'han posat d'acord per encetar una etapa fosca per a l'activitat del comerç; no sé per què, però em sembla que les coses, en conjunt, s'alineen d'una manera contrària als nostres interessos.
És difícil, en els moments que estem passant, poder parlar del futur amb il·lusió i esperança, però crec sincerament que ho he de fer i no perquè fer-ho sigui només una manera d'expressar-me, sinó perquè crec que, malgrat tot, després de la Covid el comerç català serà més fort i més adaptat a la nova realitat que tindrem.
Doncs sí, arribem ja a la campanya de Nadal, la més atípica i incerta dels darrers anys. La por de nous possibles confinaments en cas d'un rebrot de la Covid-19 i també la por davant la reacció del públic en disposar la manera de comprar, presencial o online, fa que aquest sigui un tema important perquè ens dirà d'una manera clara quin pot ser el futur del comerç a casa nostra.
Les necessitats són moltes, la pandèmia ens està deixant sense forces, esgotats tant econòmicament com anímicament, i les ajudes no arriben. Em refereixo a les veritables ajudes, és clar, les que per la seva quantia propiciarien que no s'haguessin de tancar ni comerços ni bars i restaurants, i no a ajudes que només serveixen de propaganda i de foto als polítics.
Quan les coses es trastoquen canvien i adopten noves realitats totes alhora, sembla que el món s'enfonsa al nostre voltant. Realment el que passa és que no podem atendre tots els fronts i l'angoixa ens oprimeix les idees i les decisions que prenem no són, sovint, les millors.
Sembla que tots tinguem l’obligació de dir que tot va bé, i no, les coses van bé per a uns i malament per a altres. En el món tan ampli i variat del comerç es donen diferències molt importants però en aquest moment, a finals de febrer, la situació global del comerç en general no va bé, i posaré uns quants exemples que il·lustren el que dic.