Opinió

Cal tornar a la normalitat, cal tornar a portar una vida més humana, tocar, abraçar, olorar els nostres amics i coneguts, cal parlar mirant no només als ulls dels nostres interlocutors sinó que també cal que els veiem la seva expressió facial, els llavis, la gestualitat que forma part de la creença de la paraula.

Si la meva iaia Magdalena visqués i pogués veure la situació del comerç a Catalunya em diria: "nen, hem trepitjat merda". I sí, la veritat és que portem dos anys carregats de problemes, primer una pandèmia que ens ha portat a confinaments brutals i al tancament de molts comerços, i a continuació a un augment desbocat dels preus de l'energia i de les matèries primeres; i ara una guerra a Europa de difícil pronòstic. Tot això ens crea finalment un sentiment social d'enuig i de rebuig que ens fa albirar una etapa d'intranquil·litat i de reivindicació.

Alcarràs no és una pel·lícula premiada, només, Alcarràs no és una pel·lícula en català, només, Alcarràs no és la història d'unes famílies pageses de la Catalunya profunda, només. Alcarràs és un cop d'aire fresc, net, que ens ha despertat de sobte d'un ensopiment perillós i malaltís que se'ns ha instal·lat dins de casa; però, per sobre de tot, Alcarràs és un seriós avís d'una realitat que vivim a Catalunya, la dualitat social i territorial, dels urbanites i dels primaris, dels que només ens re

El tema del Parlament, on s'ha descobert que una sèrie de funcionaris cobraven, i no poc, per NO anar a treballar, m'ha dolgut molt per determinades raons.

La primera, l'acord que varen prendre i el SILENCI que durant anys han mantingut tots els grups polítics del Parlament; TOTS, inclosos els que se les donen de més purs.

En segon lloc, la IMPUNITAT que tenen ses senyories per prendre decisions així sense cap filtre ni vigilància.