Opinió

Agraïments

Doncs sí, a la vida cal ser agraïts; igual que critiquem allò que creiem que no està ben fet o que no s'ajusta a les nostres demandes, també cal agrair totes aquelles accions o persones que fan que la nostra feina sigui més planera.

Sembla que en general sigui més fàcil criticar. A vegades ens pensem que, fent-ho, ens situem en una posició superior, que la crítica ens dona una pàtina d’estar més assabentats sobre el tema criticat i ens permet exercir-la amb més pompositat, convençuts que això alimenta el nostre ego i ens fa millors.

Normalitat ja!

Cal tornar a la normalitat, cal tornar a portar una vida més humana, tocar, abraçar, olorar els nostres amics i coneguts, cal parlar mirant no només als ulls dels nostres interlocutors sinó que també cal que els veiem la seva expressió facial, els llavis, la gestualitat que forma part de la creença de la paraula.

Del benestar a la por

Dos anys han calgut per passar d’un cert estat del benestar a un estat de la por. La pandèmia ens ha deixat molt tocats, tant econòmicament com anímicament, i la recuperació cada vegada sembla més llunyana. Ara que ens diuen que és similar a una grip, jo personalment no m'ho crec, i quan ens pensàvem que ja ens en sortíem se'ns presenta en l’escenari un augment brutal del preu de l'energia, un encariment de matèries primeres i una guerra a les portes de casa.

Ens entenen?

Si la meva iaia Magdalena visqués i pogués veure la situació del comerç a Catalunya em diria: "nen, hem trepitjat merda". I sí, la veritat és que portem dos anys carregats de problemes, primer una pandèmia que ens ha portat a confinaments brutals i al tancament de molts comerços, i a continuació a un augment desbocat dels preus de l'energia i de les matèries primeres; i ara una guerra a Europa de difícil pronòstic. Tot això ens crea finalment un sentiment social d'enuig i de rebuig que ens fa albirar una etapa d'intranquil·litat i de reivindicació.

Dia Internacional de les Dones

Ahir vaig anar a la meva perruqueria del poble. És una perruqueria mitjana, senzilla, no és un gran saló. La meva perruquera, en endavant M, té contractades tres persones i ella també treballa a temps complet. Treballa de dilluns a dissabte. És mare de dos fills i li agrada fer esport.

ALCARRÀS

Alcarràs no és una pel·lícula premiada, només, Alcarràs no és una pel·lícula en català, només, Alcarràs no és la història d'unes famílies pageses de la Catalunya profunda, només. Alcarràs és un cop d'aire fresc, net, que ens ha despertat de sobte d'un ensopiment perillós i malaltís que se'ns ha instal·lat dins de casa; però, per sobre de tot, Alcarràs és un seriós avís d'una realitat que vivim a Catalunya, la dualitat social i territorial, dels urbanites i dels primaris, dels que només ens re

Dues qüestions principals

Aquest darrer mes de gener, tot just encetant el 2022, he mantingut algunes converses amb diferents socis de PIMEComerç; i en totes elles ha aparegut, com a mínim comú denominador, la incertesa. Resumidament, aquesta incertesa podríem sintetitzar-la en dues qüestions principals: per una banda, l’esdevenidor a curt termini del comerç de proximitat, i, per l’altra, la inseguretat jurídica. 

Silenci + Impunitat = Por

El tema del Parlament, on s'ha descobert que una sèrie de funcionaris cobraven, i no poc, per NO anar a treballar, m'ha dolgut molt per determinades raons.

La primera, l'acord que varen prendre i el SILENCI que durant anys han mantingut tots els grups polítics del Parlament; TOTS, inclosos els que se les donen de més purs.

En segon lloc, la IMPUNITAT que tenen ses senyories per prendre decisions així sense cap filtre ni vigilància. 

Paquita la “pintora”

Feia molts anys que no sabia res d'ella, creia equivocadament que ja no seria al món dels vius; però no, la "pintora" estava asseguda davant meu prenent un tallat i amb una lucidesa que als seus 86 anys era envejable, amb força a la veu, arreglada, magnífica. 

Sí, soc empresari!

Després de més de cinquanta anys fent d'empresari tinc la necessitat de reafirmar una realitat: SÍ, SOC EMPRESARI.

Em plau dir-ho alt i fort, amb orgull, fa massa temps que acotem el cap i claudicant de les nostres virtuts, que són moltes.

Xat de PIMEC
Selecciona un departament
Un moment si us plau.