A mi personalment m'agraden les eleccions, crec que són positives, regeneratives i estimulants, encara que, a vegades, com ara, se n'ajuntin de diferents tipus.
Avui em referiré a unes que fa quasi tres anys que s'haurien d'haver portat a terme, les de la Cambra de Comerç.
El comerç català ha tingut la sort que, durant molts anys, una sèrie de persones s'han dedicat a treballar per ell, des de l'abnegació, l'estima al país i una enorme visió de futur. Entre aquestes persones ha ocupat sempre una posició destacada en Santi Pagès, que encara ara treballa en allò que sempre ha cregut: "el nostre model de comerç".
El comerç català ha tingut la sort que, durant molts anys, una sèrie de persones s'han dedicat a treballar per ell, des de l'abnegació, l'estima al país i una enorme visió de futur. Entre aquestes persones ha ocupat sempre una posició destacada en Santi Pagès, que encara ara treballa en allò que sempre ha cregut: "el nostre model de comerç".
Una de les tasques de les organitzacions sectorials és preveure quin serà el futur del sector que representen.
No és fàcil, ho sé; moltes vegades la prospectiva pot semblar més una pràctica endevinatòria que no una ciència exacta, que tampoc ho és, i per això les decisions que s'han de prendre sovint han d'anar acompanyades d’estudis o, si més no, d'algun raonament vinculant.
Sí, el pas del temps pot ser cruel i encara més quan el temps passat no ha servit per a res, avui porto un escrit meu al Diari de Girona de fa dotze any, és molt trist veure que l’hauria pogut escriure avui.
Avui, que ens estem posicionant tots en el món digital, un lloc fred, insensible i asèptic però necessari, cal, més que mai, recuperar i fer servir les sensacions i les percepcions que sempre han fet de l’ésser humà una peça diferent i superior, i utilitzar-les conjuntament amb les noves tecnologies.
Quan vaig començar a treballar l'any 1958 jo tenia onze anys. Ara no estaria permès; els pares em varen portar a la parada de peix que teníem a la Boqueria, i el primer que varen fer va ser dir-me que havia d’obeir el que l'Anita em manés. L'Anita era una dependenta de tota la vida, i així va ser.
Estic segur que aquest any la Setmana del Comerç serà diferent, d’entrada ja és diferent la preparació, fins i tot la manera de cercar objectius, i estic convençut que les conclusions seran diferents de les d’anys anteriors.
Si un acord no ho soluciona, pròximament els socis de PIMEC i Foment hauran de dir a quina patronal estan afiliats i, conseqüentment, a continuació es farà el recompte de quants en té cada una. Això tan simple ha de servir perquè tothom sàpiga qui és qui, és a dir, qui té més socis i, per tant, més representativitat. Sembla el sistema més net i clar i el més creïble.
Estem preocupats; la por dels petits comerços és creixent, sobretot en ciutats mitjanes o en zones poc propenses al tràfec humà, i no parlo de la inseguretat creixent, que hi és, no; parlo de la desaparició o, millor dit, del tancament de botigues que d’una manera silenciosa van desapareixent dels carrers transformant zones comercials en zones fosques i tristes.