El teatre sempre ha estat l’expressió bufa o dramàtica de la vida. No seré jo, un petit peixater, qui es posi ara a pontificar sobre Valle Inclán o Mercè Rodoreda, això no; però sí que intentaré esbrinar quin gènere teatral s’està interpretant a l’Ajuntament de Barcelona aquestes darreres eleccions, i no és fàcil.
Conèixer les persones des de tots els punts de vista és bo. Normalment les persones que ens coneixem perquè tenim responsabilitats institucionals ho fem en un pla de cordialitat, o no, però sempre des de la distància entre allò oficial i allò privat.
Quan algú amb qui et relaciones et permet entrar en el seu àmbit més íntim, moltes vegades descobreixes que, en el fons, tots som part d'un conjunt humà que difereix poc entre uns i altres, i això és bo.
Aquesta setmana hem rebut la darrera actualització del Semàfor del Comerç que realitza l'Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d'un butlletí trimestral que analitza la conjuntura econòmica del comerç al detall de Catalunya; i ho fa observant diferents indicadors de consum, vendes i mercat de treball sectorial. Així doncs, un cop presentats tots a taula, podem començar a estudiar en quina situació es troba el comerç després d'aquest 3r trimestre de l'any 2019:
És prou sabut que el comerç està en plena fase de canvi i, per tant, esdevé indispensable iniciar en la majoria dels casos un procés de reinvenció, especialització, digitalització i adaptabilitat als nous entorns i als nous hàbits del consumidor.
En aquest sentit, és vital augmentar la productivitat; estancar-se, està prohibit. Per aquest motiu, des de PIMEComerç treballem amb un objectiu molt clar: proporcionar les millors eines als nostres socis per ser més competitius.
Doncs sí, hem de reconèixer que les darreres eleccions municipals estan sent molt interessants, l'interès que els ciutadans han demostrat i la proximitat de les eleccions passades han fet que les locals siguin molt més vibrants.
Passats uns mesos de la integració de Pimec i Sefes, l'amic Batlle em va trucar perquè en Josep González i ell mateix volien parlar sobre la conveniència d’estructurar el volum d’associacions de comerç que, després de la fusió de les dues entitats, s'havien incorporat a la nova entitat a través de Pimec, donant-los un cos representatiu i una autonomia pròpies ja que Sefes estava composta principalment per empreses del metall. Aquella nit, després d'una llarga conversa, vaig conèixer a fons en Josep González.
Doncs sí, després d'haver aguantat les eleccions estatals i les de les cambres de comerç, ara tenim a sobre les municipals i les europees. Jo sempre he dit que votar és molt bo, a mi no em cansa. Crec que hauríem de votar més en consultes vinculants de coses que ens afecten a la vida diària. Crec que a Suïssa ho fan i els va prou bé, potser aquest mètode ens portaria a tots a parlar de certs temes amb més coneixement, almenys tindríem clara l'opinió de les majories i això sempre és un indicador.
He titulat aquesta opinió “Cambres de Comerç (final)” i crec que això mereix una explicació. És evident que després de les darreres eleccions es produeix el final d'una etapa massa llarga de poca transparència de cara a l’empresariat català, però també de cara a tot el país. Les cambres han estat interessadament opaques i silencioses en una època, l'actual, en què és imprescindible ser obert comunicativament, i tot allò que no s'ha fet bé al final acaba produint resultats sovint sorprenents.
Doncs sí, com sabeu, em presento a les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona. Això ja ho havia explicat en altres butlletins, i la veritat és que em fa molta il·lusió poder ser el portador de la veu dels petits empresaris de comerç dins d'aquesta institució, i és evident que també tenim el dret de ser-hi igual que les grans empreses, ja que la Cambra és de tots i per a tots.
Oh!!!! Sant Jordi estimat, beneeix la nostra terra i tots els que hi són nats. Sí, Sant Jordi té moltes llegendes, rondalles, refranys, cançons, és un sant d'abast mundial i patró de molts països. Jo, però, avui vull parlar del nostre Sant Jordi, del nostre dia de Sant Jordi, perquè els catalans som, com tothom sap, un poble molt especial capaç de convertir un dia feiner en festiu per celebrar el nostre patró. Aquesta és la percepció que es transmet si algú de fora ens visita.