Doncs sí, Jeff Bezos és ara mateix el senyor més ric de la història moderna. Així, tal com sona, un "botiguer" ha estat capaç d’acumular 145.000 milions de dòlars; evidentment aquí podem parlar molt d'ell, treure conclusions és difícil, però entendre que ha de ser un home especial no costa gaire.
Doncs sí, sembla que les rebaixes no funcionen com ho feien anys enrere. El fet de deixar-les lliures, a la darrera llei, fa que l'anarquia sigui la norma i que estiguin al capritx dels grans i de les constants promocions, descomptes, ofertes, vendes sense IVA, etc., que el públic troba a les diferents pàgines de l’e-comerç. Això explica que avui les rebaixes "tradicionals" hagin perdut atractiu.
Doncs sí, ja tenim una nova associació de veïns a BCN, impulsada des del Gremi de Restauració de Barcelona, per poder treballar en la construcció d’un futur positiu per a la ciutat.
Doncs sí, finalment BCN tindrà una targeta de fidelització de tot el comerç, i això és bo.
És evident que, avui, parlar d'una targeta com a element de fidelització pot semblar un xic demodé, a la velocitat a què va tot allò que envolta el comerç. Sembla que una nova targeta no sigui precisament el súmmum de la modernitat, fins i tot avui ja tenim estudis -pocs- que ens parlen del cansament dels consumidors per l’esclavatge d’haver de portar-ne moltes, de diferents tipologies i serveis.
Doncs sí, el procés electoral a casa ja l'hem fet: la candidatura encapçalada per Josep González ha estat l’única que s'ha presentat i, per tant, la guanyadora; també tenim nou Govern a Catalunya, i enrere hem deixat el maleït 155. Ara toca treballar, hi ha molta feina per fer, nova i endarrerida, i hem de donar al comerç català il·lusió, objectius engrescadors i solucions als problemes reals.
Doncs sí, ha costat però BCN està bruta, i dic ha costat perquè a BCN hi ha mitjans per mantenir-la neta i si està bruta és perquè interessa que estigui així.
Les novetats en el sector del comerç i del consum, així com en molts altres àmbits, són constants; de fet, podríem dir que no es tracta tant d’una era de canvis, sinó més aviat d’un canvi d’era.
Aquest dijous vaig tenir el goig d'esmorzar a Mercabarna amb en Jan, el fill de la “la pintora”. Va ser una trobada sorpresa, en Jan fa molt de temps que està jubilat i, normalment, quan et jubiles del peix la cosa que menys ganes tens de fer és aixecar-te d'hora. Ja ho hem fet molts anys, però en Jan tenia una festa a casa seva, el casament de la seva neta, i volia fer prèviament un dinar per a uns amics íntims i, evidentment, de peix, peix que volia comprar ell i preparar ell.
Aquesta setmana s'ha inaugurat el Mercat Municipal de Sant Antoni de Barcelona, una gran obra, un gran mercat, un gran centre de comerç de la ciutat, un lloc de trobada important per a la gent del barri de Sant Antoni.
Bé, sembla que finalment tenim president i que, lògicament, aviat també tindrem govern a Catalunya, que ja ens fa falta. Els darrers mesos no han estat plàcids per a ningú, ho sé. Després de l’atemptat de l’agost, ara farà quasi un any, el comerç català no ha tingut un desenvolupament favorable paral·lel a l’economia global del país; hem millorat, sí, però no amb la intensitat amb què ho ha fet el conjunt de Catalunya.