Opinió

El teatre sempre ha estat l’expressió bufa o dramàtica de la vida. No seré jo, un petit peixater, qui es posi ara a pontificar sobre Valle Inclán o Mercè Rodoreda, això no; però sí que intentaré esbrinar quin gènere teatral s’està interpretant a l’Ajuntament de Barcelona aquestes darreres eleccions, i no és fàcil.

És prou sabut que el comerç està en plena fase de canvi i, per tant, esdevé indispensable iniciar en la majoria dels casos un procés de reinvenció, especialització, digitalització i adaptabilitat als nous entorns i als nous hàbits del consumidor.

En aquest sentit, és vital augmentar la productivitat; estancar-se, està prohibit. Per aquest motiu, des de PIMEComerç treballem amb un objectiu molt clar: proporcionar les millors eines als nostres socis per ser més competitius.

Passats uns mesos de la integració de Pimec i Sefes, l'amic Batlle em va trucar perquè en Josep González i ell mateix volien parlar sobre la conveniència d’estructurar el volum d’associacions de comerç que, després de la fusió de les dues entitats, s'havien incorporat a la nova entitat a través de Pimec, donant-los un cos representatiu i una autonomia pròpies ja que Sefes estava composta principalment per empreses del metall. Aquella nit, després d'una llarga conversa, vaig conèixer a fons en Josep González.

He titulat aquesta opinió “Cambres de Comerç (final)” i crec que això mereix una explicació. És evident que després de les darreres eleccions es produeix el final d'una etapa massa llarga de poca transparència de cara a l’empresariat català, però també de cara a tot el país. Les cambres han estat interessadament opaques i silencioses en una època, l'actual, en què és imprescindible ser obert comunicativament, i tot allò que no s'ha fet bé al final acaba produint resultats sovint sorprenents.