Opinió

No em digueu què he de fer!

Ara resulta que està de moda fer de prescriptor dels altres. Així, et trobes que en qualsevol conversa informal sempre surt el que et diu la millor manera de criar els fills, la dieta més saludable, que prendre un suc de llimona en dejú cura el càncer, o que menjar enciam per sopar et fa passar mala nit. Mireu, ja n'estic fart; la manca d’opinió pròpia ens està tornant persones amb molt poc criteri  i sentit comú, i això acaba repercutint, a vegades negativament, en les nostres decisions o en la manera de comportar-nos quotidianament.

Mals averanys per al petit comerç

Doncs sí, ara ja tenim sobre la taula una proposta de vaga general per part de la Intersindical CSC coincidint amb els dies de començament del judici al procés, i que en principi té el suport de l'ANC, Òmnium, ERC, USTEC i altres partits i organitzacions que plantegen la vaga com un element de protesta i per intentar pressionar per aconseguir una sentència favorable.

 

Mala peça al teler

L'equanimitat és un estat d'ànim que facilita, i molt, la resolució de problemes. El conflicte del taxi crec que requereix moltes dosis d'equanimitat i no veig que cap de les dues parts siguin capaces d’aportar-ne ni un gram.

 

Ja hem tornat!

Doncs sí, ja han passat les festes i quasi les rebaixes; ara tornem a la realitat i farem balanç de com han anat: si han estat positives, com ens diuen algunes petites organitzacions, o si han estat normals tirant a fluixes, com diem nosaltres. 

Volem unes festes de Nadal en Pau

Doncs sí, volem unes festes de Nadal en Pau, ho necessitem. El petit comerç de Catalunya exigeix serenor, no podem espatllar la tranquil·litat dels nostres clients i  fer créixer la seva percepció que a partir del 21 els carrers no seran segurs.

 

Ens hi juguem molt, la venda de Nadal concentra, per a molts de nosaltres, el 25 o el 30 per cent de les vendes de l’any, i això no es pot posar en risc.

 

Cal salvar el petit comerç

Sí, ja sé que pot semblar molt alarmant el títol d'aquesta opinió, però el cert és que la caiguda de vendes i el creixent desànim dels petits empresaris de comerç escampats per Catalunya és alarmant.

 

Cada vegada es fa més difícil poder tenir les botigues i les parades dels mercats obertes: consums a l’alça, excés de normatives, augment de les vendes per e-comerç, escasses ajudes públiques, etc., etc.

 

S'APROPA NADAL

Com cada any, l'arribada de les festes de Nadal engega les expectatives de vendes dels comerciants; comença una etapa que en molts casos representa el 25 % de les vendes de tot l'any, i cal tenir-ho present.

 

COMERÇ 21

El comerç és sens dubte un sector, com molts d’altres, en constant evolució; i és per això que contínuament busca –i necessita– reinventar-se, millorar i esdevenir més eficient. Tanmateix, aquesta tasca no és sempre fàcil de dur a terme pel petit comerç, ja que la gestió diària (en un sector que té com a mitjana 1,3 treballadors) absorbeix la major part del temps per fer-ho.

 

L’alimentació, un filó mediàtic

Crec que un dels problemes d'avui és que l'excés d'informació anul·la la capacitat d'anàlisi d'allò que es vol aprendre.

 

Jo soc partidari d'una societat ben informada, culta i amb opinió, però avui fa la impressió que això no és així, ja que hi ha estudis que reflecteixen que la majoria de vegades ens quedem amb el titular i poc més.

Això ho atribueixen a la rapidesa de la pròpia comunicació, que no permet llargs escrits i sí poques paraules molt sintetitzades, amb la qual cosa l'anàlisi és molt pobra.

 

Madrid

Madrid és una gran ciutat, a mi personalment m'agrada precisament perquè és totalment diferent de Barcelona. Té edificis grans i grisos, es respira poder i això, venint de Catalunya, on hem esborrat tota la mística que envolta la institucionalitat, es percep com un tret diferencial molt important.

 

A Madrid qualsevol fet que aquí seria normal, allà és envoltat d'una posada en escena que el fa singular, fins i tot una reunió que aquí faríem a la terrassa d'un bar allà li donen una pàtina d'excepcionalitat que els diferencia.