Sí, ja sé que pot semblar molt alarmant el títol d'aquesta opinió, però el cert és que la caiguda de vendes i el creixent desànim dels petits empresaris de comerç escampats per Catalunya és alarmant.
Cada vegada es fa més difícil poder tenir les botigues i les parades dels mercats obertes: consums a l’alça, excés de normatives, augment de les vendes per e-comerç, escasses ajudes públiques, etc., etc.
Com cada any, l'arribada de les festes de Nadal engega les expectatives de vendes dels comerciants; comença una etapa que en molts casos representa el 25 % de les vendes de tot l'any, i cal tenir-ho present.
El comerç és sens dubte un sector, com molts d’altres, en constant evolució; i és per això que contínuament busca –i necessita– reinventar-se, millorar i esdevenir més eficient. Tanmateix, aquesta tasca no és sempre fàcil de dur a terme pel petit comerç, ja que la gestió diària (en un sector que té com a mitjana 1,3 treballadors) absorbeix la major part del temps per fer-ho.
Crec que un dels problemes d'avui és que l'excés d'informació anul·la la capacitat d'anàlisi d'allò que es vol aprendre.
Jo soc partidari d'una societat ben informada, culta i amb opinió, però avui fa la impressió que això no és així, ja que hi ha estudis que reflecteixen que la majoria de vegades ens quedem amb el titular i poc més.
Això ho atribueixen a la rapidesa de la pròpia comunicació, que no permet llargs escrits i sí poques paraules molt sintetitzades, amb la qual cosa l'anàlisi és molt pobra.
Madrid és una gran ciutat, a mi personalment m'agrada precisament perquè és totalment diferent de Barcelona. Té edificis grans i grisos, es respira poder i això, venint de Catalunya, on hem esborrat tota la mística que envolta la institucionalitat, es percep com un tret diferencial molt important.
A Madrid qualsevol fet que aquí seria normal, allà és envoltat d'una posada en escena que el fa singular, fins i tot una reunió que aquí faríem a la terrassa d'un bar allà li donen una pàtina d'excepcionalitat que els diferencia.
Arran de la decisió de la Comissió Europea d’eliminar el canvi horari d’estiu/hivern en els estats membres de la Unió, des de PIMEComerç vam dur a terme una consulta entre els nostres associats (preeminentment col·lectius) per tal d’analitzar quin és el parer majoritari del sector del petit comerç de Catalunya.
Doncs sí, comença a ser preocupant la percepció d’interinitat que els governs, tant de Catalunya com d’Espanya, estan generant; els rumors de noves eleccions són constants.
Que els governs han de fer política s'entén, però que només pensin en la seva preocupació política, no.
La tornada de vacances està sent molt negativa per al petit comerç, el tancament de botigues és molt alarmant.
És evident que els factors que contribueixen a aquesta davallada són diversos, i ja n'he parlat en anteriors opinions, però l'alarma que les diferents associacions de comerciants ens estan traslladant a PIMEComerç és preocupant.
Sí, sembla que això del Top Manta està agafant una dimensió "perillosa". La deixadesa total de les diferents administracions davant d'un FRAU tan descarat a la Seguretat Social, a Hisenda i a les corporacions locals és immensa, sense comptar la venda de productes il·legals -la majoria-, el foment de l'esclavatge infantil, la venda sense factures, etc.
Sí, ja hem tornat després d'unes vacances que ens feien molta falta. L'any passat no va ser fàcil per a PIMEComerç; més ben dit, va ser nefast: el traspàs de l’Enric ens va trasbalsar molt, va ser molt cruel, difícil d'entendre i d'acceptar, però el temps segueix inexorablement el seu immutable camí i ens porta a haver de prestar atenció a temes que van sorgint i que fan que el dol que tens quedi viu però quiet en un racó del cor.