Opinió

Sí, de cop i volta estem plenament posats en un mes de febrer que lluirà amb orgull que és el mes de les tres eleccions: a la Generalitat, al Barça, i a Pimec. Les tres són importants, no cal dir-ho; les del Barça perquè un dels precandidats, l'Emili Rousseau, és vicepresident de Pimec i perquè, en el fons, també estan envoltades de tocs polítics i de sensacions radicals; a la Generalitat perquè del resultat dependrà en gran part el nostre futur, tant social com econòmic.

És difícil, en els moments que estem passant, poder parlar del futur amb il·lusió i esperança, però crec sincerament que ho he de fer i no perquè fer-ho sigui només una manera d'expressar-me, sinó perquè crec que, malgrat tot, després de la Covid el comerç català serà més fort i més adaptat a la nova realitat que tindrem.

Les necessitats són moltes, la pandèmia ens està deixant sense forces, esgotats tant econòmicament com anímicament, i les ajudes no arriben. Em refereixo a les veritables ajudes, és clar, les que per la seva quantia propiciarien que no s'haguessin de tancar ni comerços ni bars i restaurants, i no a ajudes que només serveixen de propaganda i de foto als polítics. 

Sembla que tots tinguem l’obligació de dir que tot va bé, i no, les coses van bé per a uns i malament per a altres. En el món tan ampli i variat del comerç es donen diferències molt importants però en aquest moment, a finals de febrer, la situació global del comerç en general no va bé, i posaré uns quants exemples que il·lustren el que dic.