PIMEC Tarragona considera que el nou tram del corredor mediterrani posa de manifest la manca d’inversió i estratègia al territori

Proposa que es recuperi la variant Reus-Roda, que s’acceleri la construcció del Tramcamp i que es millorin les connexions a l’Ebre

Divendres 17 de gener de 2020. Davant la inauguració del nou tram del corredor mediterrani aquest dilluns, la comissió executiva de PIMEC Tarragona, liderada per Jordi Ciuraneta, i la comissió executiva de PIMEC Terres de l’Ebre, amb l’anàlisi de la vicepresidenta Elisabet Zapater, volen expressar el seu desencís per la manca de sensibilitat i de projecte de les administracions al territori.

La posada en marxa de la nova variant Camp de Tarragona-Vandellòs del corredor mediterrani ferroviari, amb què s’ha eliminat l’últim tram de via única i que s’ha executat amb un retard de 20 anys, hauria d’haver suposat la inauguració d’una infraestructura estratègica d’acord amb les necessitats del territori. Però, lluny d’això, ha significat tot el contrari: un aprofundiment en els desequilibris ja existents.

Quan un territori pateix un dèficit d’infraestructures, ja sigui de mobilitat o connectivitat, està abocat a prendre decisions que, en lloc d’aportar solucions, aporten malestar a la ciutadania i als sectors productius afectats.

Amb aquest nou traçat de tren per la variant de Vandellòs, es millora la connectivitat entre Barcelona i València i s’estalvien uns 45 minuts en el trajecte de l’Euromed entre les dues ciutats, que passa de ser de 3 hores i 15 minuts a 2 hores i 30 minuts, aproximadament. Aquesta és una bona notícia, però quina seria la notícia que correspondria a un pla d’infraestructures coherent econòmicament?

  • La connexió entre la segona i la tercera ciutat més importants de l’Estat no ha de ser un Euromed, sinó que ha de ser un AVE que alhora s’estengui per la resta del litoral.
  • Per agilitzar la circulació de mercaderies del sector químic de Tarragona s’ha desviat l’Euromed al Camp de Tarragona, en una estació situada a 12 quilòmetres del centre de la ciutat. Si estigués operativa la nova variant Reus-Roda, encara en fase d’estudi, les mercaderies no haurien de travesser el nucli urbà de la ciutat i es podrien desviar pel recorregut que ara fa l’Euromed, i d’aquesta manera es podria retornar l’Euromed a l’estació del centre de Tarragona, que és on realment fa servei.
  • Salou, la ciutat turística per excel·lència de la província de Tarragona, s’ha quedat sense estació (és cert, però, que hi havia una reivindicació històrica dels habitants perquè es retiressin les vies). Cal que s’acceleri la construcció del nou Tramcamp, el projecte ferroviari que planteja unir mitjançant un tramvia diverses zones del Camp de Tarragona. A més, el desviament actual del servei de trens cap a l’estació de Port Aventura provoca que s’allarguin els temps dels desplaçaments dels usuaris del tren i que el sector turístic es vegi perjudicat.
  • Les Terres de l’Ebre s’han vist afectades per l’eliminació de 8 parades de l’Euromed per l’Aldea. De cara al febrer, està prevista la posada en funcionament d’un Avast que connecti aquesta estació de tren amb la capital en una hora i mitja aproximadament, però amb només una sortida a primera hora del matí i una arribada a última hora de la tarda. Aquesta connexió és totalment insuficient: s’hauria de retornar com a mínim a les 8 freqüències diàries, de les quals es disposava. Encara és més incomprensible que, un cop inaugurada la variant que descongestiona les vies dels Regionals, aquests trens encara triguin més que l’any 2016, amb trajectes de 2 hores i 45 minuts per arribar a Barcelona.

Amb tot, PIMEC Tarragona constata que:

Tarragona i les comarques del sud de Catalunya són les damnificades per aquest canvi en el corredor mediterrani, que només fa que apedaçar una gestió ferroviària insuficient.

Quan des de PIMEC pregunten als empresaris què demanen a les administracions, una part important d’aquestes reivindicacions corresponen a infraestructures, ja siguin terrestres o de connectivitat. Una bona comunicació és indispensable per a la implantació de teixit econòmic i per al creixement del territori.

Les administracions, si volen construir un país equilibrat i pròsper, han de ser permeables a aquestes demandes i han d’actuar amb més sensibilitat amb territoris que ja estan patint una manca important d’infraestructures.

Aquesta manca d’inversions el que fa és desequilibrar encara més un ecosistema econòmic fràgil que el que necessita és més cura per part de les administracions.

Les connexions ferroviàries han de donar servei a les persones i les empreses i han de convertir-se en una prioritat per a les administracions, sense més retards i amb una aposta contundent en un món que aposta ja per accions sostenibles, un dels reptes a emprendre en el futur immediat.

Documents descarregables: