PIMEC lamenta que el retard en l’aplicació del topall al preu del gas per a la generació d’electricitat està produint un efecte en cadena a l'IPC subjacent que deteriora la competitivitat empresarial

Barcelona, 10 de juny de 2022. Tenint en compte les dades relatives a l’Índex de Preus al Consum (IPC) publicades per l’INE, PIMEC ha lamentat que, un mes després que la mesura aprovada al Consell de Ministres consistent en fixar un topall al preu del gas per a la generació d’electricitat, encara no s’hagi implementat. Tot i que l’aplicació d’aquesta mesura sembla que es començarà a portar a terme la setmana vinent, la patronal continua reclamant la modificació en la fixació dels preus de l’electricitat en el mercat majorista, modificació que ja reconeix com a necessària la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen.  

Així mateix, PIMEC continua cridant l’atenció sobre dos aspectes preocupants que necessiten de l’actuació governamental. D’una banda, la pujada dels costos dels productes bàsics alimentaris, que està escanyant la cadena de valor del sector primari i de la indústria transformadora, amb efectes sobre els preus al consumidor. I, en segon lloc, l’ascens continuat que està palesant la inflació subjacent, en tant que mostra una pèrdua de competitivitat de l’economia i les empreses i anticipa problemes en el curt termini.

D’altra banda, en una situació d’alentiment en el creixement del PIB i de moderació en la creació d’ocupació, PIMEC continua recomanant que els increments de salaris, que són necessaris, s’indexin a cistelles d’indicadors, i no només a l’IPC. En aquest sentit, ha posat com a exemple alguns indicadors: productivitat, resultats, evolució del PIB, inflació subjacent, costos, etc.

Finalment, la patronal ha demanat de nou que l’Administració Pública assumeixi la part que li pertoca d’aquests augments de preus en tots els contractes públics, ja que a dia d’avui només ho fa en determinats contractes d’obres, a partir de la seva revisió en els contractes que estan en vigor, en els prorrogats i en els que es signaran properament. En aquest sentit, considera que seria bo modificar la Llei de Contractes amb el Sector Públic (Llei 9/2017) i permetre la indexació dels preus dels contractes a les empreses contractistes quan es produeixi una modificació substancial dels seus costos.

A partir de l’IPC de maig, PIMEC ha destacat que:

• Aquest repunta fins el 8,7%, i es reprèn la tendència creixent dels darrers mesos.
• Aquest comportament en l’augment de preus, fonamentalment, és conseqüència dels increments en el transport i els aliments i begudes no alcohòliques.
• La inflació subjacent, que no té en compte els aliments no elaborats ni els productes energètics, continua la seva dinàmica alcista (desè mes), el que confirma que els augments dels preus de l’energia i primeres matèries i, el retard en prendre mesures per frenar els seus increments, s’estan traslladant a la resta de la cadena productiva.

En relació al mes anterior, l’augment de preus augmenta a Espanya en quatre dècimes i a Catalunya en dues dècimes i el seu increment en relació a fa un any se situa en el 8,7% en el primer cas i en el 8,2% en el segon cas.

L’augment de preus és conseqüència del comportament dels preus dels productes energètics (+34,2%). Els preus de la calefacció, enllumenat i distribució d'aigua, que incideix en els de l'habitatge (+17,5%), van augmentar un +32,1%, els del transport un +14,9%  i els dels carburants i combustibles un +32,2%. De la seva banda, els preus dels aliments i begudes no alcohòliques acceleren el seu creixement fins a l’11,0%. En sentit contrari, evolucionen els preus de les comunicacions (-0,2%). Sense la incidència dels productes energètics ni els aliments sense elaborar, la inflació subjacent s’accelera fins al 4,9% a Espanya i fins al 4,5% a Catalunya.

Per grups, a Catalunya destaquen els creixements dels preus en termes interanuals de l’habitatge (+16,4%), del transport (+14,8%) i dels aliments i begudes no alcohòliques (+9,3%). En sentit contrari, destaca la caiguda en els preus relacionats amb les comunicacions (-0,2%).

Pel que fa a la Unió Monetària, la taxa harmonitzada, en relació al mes anterior, augmenta dues dècimes a Espanya (del 8,3% al 8,5%) i augmenta set dècimes a la UM (del 7,4% al 8,1%). Aquesta dinàmica situa, per catorzè mes consecutiu, la taxa d’Espanya per sobre de la UM, en aquest cas amb la reducció del diferencial que se situa en quatre dècimes amb la qual cosa, tot i que es modera, continua la incidència negativa en la competitivitat via preus respecte als països europeus.