PIMEC demana als governs català i espanyol coordinació i normes clares per afrontar la recuperació sanitària i econòmica

El president, Josep González, ha presentat un nou informe sobre l’impacte del coronavirus en les pimes i els autònoms de Catalunya, i ha comunicat les propostes de la patronal per sortir d’aquesta situació de la millor manera

Barcelona, 9 d’abril de 2020. El president de PIMEC, Josep González, ha comparegut avui en una roda de premsa telemàtica per fer una valoració de l’actual conjuntura en què es troben les pimes i els autònoms de Catalunya davant de la crisi del coronavirus i per respondre a les preguntes dels periodistes.

El màxim representant de la patronal ha remarcat “la incertesa del teixit empresarial davant la tornada a l’activitat de dimarts” i ha demanat que “les forces polítiques i les autonomies actuïn de manera coordinada i pactada per prendre mesures més ràpides, més efectives i més clares per fer front a aquesta crisi”.

Davant de la tornada a l’activitat laboral, que a priori tindrà lloc dimarts que ve, el president de PIMEC ha manifestat la seva preocupació “per la falta d’acord que hi ha entre el govern espanyol i el govern català. No tenir unes normes clares respecte al que cal fer situa els empresaris en una posició molt incòmode, ja que recau els recau la responsabilitat de la decisió”. En aquesta línia, PIMEC també vol remarcar la inseguretat del teixit empresarial per la falta d’informació sobre la manca d’equips de protecció individual (EPI), de tests per detectar els casos asimptomàtics i, en definitiva, de criteris i protocols per saber com actuar.

Josep González ha fet una petició al Govern de la Generalitat i a la resta d’agents socials per pactar un protocol postconfinament amb l’objectiu d’avançar i preveure mesures àgils i efectives que garanteixin la salut de tots els treballadors i treballadores i facilitin la recuperació de les pimes i els autònoms, tot contemplant els diferents escenaris possibles i tenint en compte el grau d’afectació de cada sector.

PIMEC demana establir topalls en els tipus d’interès de les línies de crèdit

Pel que fa a la línia d’avals establerta, el president de PIMEC ha lamentat que la seva posada en marxa “ha arribat tard i que a partir d’ara s’han d’agilitzar els processos”. En aquesta línia ha quedat demostrat que les necessitats principals les tenen les pimes i els autònoms, ja que han exhaurit molt ràpidament les dotacions establertes en el primer tram.

Respecte a aquesta línia, des de PIMEC volem denunciar l’abús que està havent-hi per part de les entitats financeres apujant el tipus d’interès, que d’entrada era de l’1,5%, a més del 2%, fins i tot al 3% i el 3,5%. “Demanem que en el pròxim tram hi hagi un topall obligatori del 2%, ja que la línia té un suport del 80% per part de l’ICO i estem vivint una situació excepcional”, ha dit el president.

Mesures fiscals urgents

González també ha reclamat mesures fiscals urgents davant el proper termini tributari. Després de la Pasqua, els contribuents afronten ja un important termini tributari el 20 d’abril, que inclou les declaracions d’IVA del primer trimestre, del mes de març (per a les empreses que facturen més de 6 milions €), el pagament a compte de l’impost de societats i el pagament fraccionat de l’IRPF dels autònoms. Davant aquesta situació, PIMEC reclama l’ajornament d’ofici del termini tributari del 20 d’abril al 30 de setembre, aplicable a les pimes i autònoms, per a donar oxigen a les empreses en les seves liquidacions i evitar sol·licituds massives d’ajornament; l’apliació del llindar d’ajornament fiscal sense garantia dels actuals 30.000 € fins a 90.000 €, sempre i quan es tracti de pimes, i fins a 150.000 € per a les pimes exportadores; la reducció del 25% en les quotes d’estimació objectiva (Mòduls) corresponents al primer trimestre del 2020, atès que els autònoms acollits a aquesta modalitat no han tingut una activitat real en línia amb el que preveien els Mòduls; l’aplicació de deduccions fiscals ampliades en l’impost de societats i l’IRPF per la compra per part dels empresaris de materials de protecció (EPIs), gels i desinfectants, termòmetres, test de Covid-19 i altres productes necessaris per a garantir la protecció dels treballadors i col·laboradors; i la implementació immediata de la Taxa Digital per a garantir la solidaritat dels pocs sectors que continuen creixent i generant beneficis durant el Covid-19 i el confinament.

L’informe

En aquest context, Josep González, ha presentat l’informe Impacte econòmic de l’estat d’alarma derivat de la crisi de la Covid-19 en les pimes i els autònoms de Catalunya II, que PIMEC ha fet públic avui i que és fruit d’una tercera enquesta a 1.563 empreses i autònoms catalans entre el 2 i el 4 d’abril, amb l’objectiu de fer seguiment de l’impacte econòmic i empresarial de la crisi.

González ha destacat que aquest tercer informe mostra que “la totalitat de les petites i mitjanes empreses i els autònoms de Catalunya està patint algun tipus d’afectació derivada de l’epidèmia de la Covid-19. Un 93,6% s’estan veient perjudicats per contracció en les vendes o anul·lacions de reserves, i un 46,5% manifesten que en aquests moments no tenen activitat”.

Pel que fa als expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), “un 43,2% de les pimes i els autònoms afirmen haver-ne tramitat algun ja, i un 15% tenen previst fer-ho en els pròxims dies”. D’altra banda, Josep González ha remarcat que, segons l’informe, “dues de cada tres empreses i autònoms que han de compensar el permís retribuí recuperable que el govern espanyol ha posat en marxa, amb efectes del 30 de març i fins al 9 d’abril, consideren que no ho podran fer en el termini establert”. I, pel que fa al finançament, “un 54,3% de les empreses i els autònoms s’ha acollit o pensa acollir-se a les línies de finançament addicional extraordinàries, sobretot les relatives a l’ICO”.

A mode de resum, “el confinament d’aquestes setmanes, fins al 25 d’abril, en les circumstàncies actuals provocarà que les pimes i els autònoms de Catalunya deixin de generar un volum d’ingressos d’explotació que s’estima entre 32.000 i 34.000 milions d’euros”.

Documents descarregables: