El Col·legi d’Economistes de Catalunya i PIMEC proposen crear un sistema d’indicadors que mesurin l’eficiència i eficàcia d’ús dels fons de rescat europeus

El Grup d’Experts per a la Reactivació de l’Economia Catalana, creat a iniciativa del Col·legi d’Economistes de Catalunya i de PIMEC, destaca que els fons europeus són una gran oportunitat per a Espanya i Catalunya si es gestionen amb criteris de transparència, agilitat, eficiència i objectivitat. També demana que aquesta qüestió sigui una prioritat a l’agenda política i que es garanteixi la total transversalitat dels fons per tal que arribin al conjunt del teixit empresarial.

Barcelona, 7 d’octubre de 2020. El degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) Anton Gasol, el president de PIMEC Josep Gonzalez i la coordinadora del Grup d’Experts per a la Reactivació de l’Economia Catalana (GEREC) Carme Garcia han presentat aquest matí en roda de premsa virtual el primer informe del GEREC, un grup d’experts creat a iniciativa del CEC i de PIMEC amb l’objectiu de contribuir en l’anàlisi de la situació econòmica i social i marcar les línies estratègiques cap a la reactivació de l’economia.

El primer document del GEREC analitza el fons de rescat de la Unió Europea (UE) i què s’hauria de tenir en compte perquè aquest sigui una gran oportunitat per a la transformació del model econòmic de Catalunya i el conjunt de l’estat. La coordinadora del GEREC Carme Garcia ha detallat les diverses propostes que es recullen a l’informe del GEREC, destacant que les expectatives creades i del desconeixement al voltant dels fons de rescat de la UE juntament amb la manca de debat real i el risc d’un calendari estret i d’uns terminis reduïts ens situa en un moment crític. En aquest sentit el GEREC fa un crit d’alerta i recorda que aquests fons representen una gran oportunitat per a la reactivació econòmica que només es farà efectiva si els recursos s’aprofiten de forma integral i es distribueixen sota criteris de transparència, agilitat, eficiència i objectivitat amb projectes solvents i ajustats a les condicions requerides per la Comissió Europea. La demanda dels economistes i empresaris del GEREC és clara: cal que en aquesta ocasió Espanya i Catalunya no tornin a perdre una nova oportunitat per transformar el seu model econòmic.

D’altra banda, el GEREC considera que els fons europeus per a la reactivació econòmica haurien de ser una de les prioritats de les agendes polítiques de tots els governs, els grups polítics i la iniciativa privada i mostra la seva preocupació per la manca de debat i d’estratègies conegudes sobre què, com i qui pel que fa a aquests fons. Per això fa una crida les institucions públiques i privades de tot tipus a participar en el disseny d’aquestes línies bàsiques amb l’objectiu d’evitar malbaratar recursos, per la pèrdua que suposaria l’oportunitat de millora i la mala imatge que això donaria cara a la resta de membres de la Unió Europea.

A més, el GEREC considera que és fonamental que s’aclareixi el més aviat possible el repartiment dels fons que rebrà Espanya, amb tota la transparència possible perquè siguin els millors projectes els que rebin els fons. Per tal de dotar de transparència la iniciativa, el GEREC proposa crear un sistema d’indicadors que mesurin l’eficiència i l’eficàcia d’ús dels fons europeus aplicats per les administracions públiques i per les empreses que permeti analitzar com repercuteixen els recursos comunitaris i com és la gestió dels mateixos.

Cal que aquest sistema es faci públic el més aviat possible, així com l’entitat encarregada i el procediment a utilitzar.

El GEREC també demana garantir la total transversalitat dels fons per tal que arribin al conjunt del teixit empresarial i evitar que es focalitzin exclusiva o majoritàriament en grans estructures empresarials o en determinats àmbits o col·lectius de la societat i del territori.

L’informe del GEREC destaca a més que Catalunya ha de ser un agent actiu en l’estructuració, definició i seguiment de tota l’actuació al voltant dels fons per a la reactivació econòmica com a eix central per potenciar la seva competitivitat actual. Per això proposa focalitzar els projectes en uns determinats sectors prioritaris que siguin potents a Catalunya i que impulsin la sostenibilitat, la digitalització i la resiliència. A més anima als representants polítics, públics, institucionals i de l’àmbit privat a proposar projectes, exigir informació i recursos, influir en les decisions i treballar pel conjunt de l’economia.

A la roda de premsa el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya Anton Gasol i el president de PIMEC Josep González han traslladat algunes consideracions al voltant dels fons de rescat de la UE i el seu impacte en  l’economia catalana i espanyola.

El degà del CEC Anton Gasol ha apuntat que “la pandèmia de la COVID-19 ha posat encara més de manifest la desigualtat i els desequilibris entre els diversos estats membres de la Unió Europea” i ha afegit que “a nivell mundial, la recuperació econòmica que serà llarga també caminarà a dues velocitats a nivell d’estats, regions i àrees geogràfiques”. Anton Gasol ha destacat que “les ajudes europees han de contribuir decisivament a la transformació de l’economia perquè tot el que no vagi en aquesta línia serà dilapidar els fons”. Per això ha defensat la necessitat de ser “molt cautes” i “assegurar la viabilitat dels projectes” sempre tenint present que el gran objectiu és “rescatar persones”.

El president de PIMEC Josep González ha manifestat que la “prioritat dels fons europeus serà finançar projectes que millorin el potencial de creixement, resiliència i la transformació de les empreses, orientant-les cap a la digitalització i la sostenibilitat”. En aquest sentit, PIMEC entenia que “convenia garantir que les pimes reben els recursos que els corresponen, en funció del seu pes dins l’economia i l’ocupació”. Per això, la patronal ha impulsat una campanya per recollir del teixit empresarial un seguit de propostes de digitalització i sostenibilitat que podrien optar properament al finançament del Next Generation EU (NGEU) i ja compta amb més d’un centenar de propostes.