La Cambra, Foment, PIMEC i les Cambres reclamen a la Generalitat un Comissionat per liderar les polítiques climàtiques i de transició energètica a Catalunya

El teixit empresarial i cameral català impulsa un manifest per la transició energètica on subratllen la necessitat d’impedir la crisi climàtica a llarg termini.

Cal avançar cap a una transformació del model de producció i consum energètic en un model equilibrat i respectuós amb l’entorn que inclogui dues dimensions: la innovació tecnològica i la manera de produir, distribuir, gestionar i usar l’energia.

Les entitats signants confirmen el seu compromís per fer front a l’emergència climàtica com l’aposta per la mobilitat compartida i elèctrica, fomentar la recerca i la innovació i incentivar i facilitar les inversions en eficiència energètica a les empreses, entre d’altres.

Personalitats expertes i representants d’empreses debaten a La Llotja de Mar sobre els actius disponibles i les mancances per assolir els objectius de reducció d’emissions contaminants.

 

Barcelona, 24 de novembre de 2021. La Cambra de Comerç de Barcelona, les patronals Foment del Treball i PIMEC i el Consell General de Cambres de Catalunya reclamen a la Generalitat de Catalunya configurar un lideratge inclusiu per fer front a l’escalfament global, creant un Comissionat que lideri de manera transversal les polítiques d’emergència climàtica i de transició energètica dels diferents Departaments del Govern de la Generalitat.

Així ho han subscrit la presidenta de la Cambra, Mònica Roca i Aparici, el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, el president de PIMEC, Antoni Cañete i el president de les Cambres, Jaume Fàbrega, en el manifest presentat a La Llotja de Mar. La compareixença s’ha fet en el marc de la jornada “El lideratge de la transformació energètica a Catalunya”, on han fet una crida a impedir la crisi climàtica a llarg termini i mantenir i transformar un model inadequat de producció i consum basat en l’aprofitament de combustibles fòssils en un model equilibrat i respectuós amb l’entorn.

La transició energètica ha de ser justa i ha de permetre acomplir els objectius d’aturar l’augment de la temperatura global, una gestió individualitzada i responsable del consum d’energia, la imprescindible implicació de la ciutadania i el teixit productiu, amb plena consciència del seu paper, i potenciar i perfeccionar la potencialitat de la transició necessària com un factor clau en el desenvolupament econòmic.

En aquest sentit, el manifest estableix que les polítiques macro dels governs han d’interioritzar les mesures necessàries per fer front a aquests reptes, però també a nivell micro, en l’àmbit privat i col·lectivament, cal assumir els costos i les adaptacions que aquestes mesures comportaran.

Una transformació més enllà de la generació d’energia 100% renovable

L’embat de la crisi climàtica ha d’inspirar un canvi profund en el sistema energètic actual, que segons les organitzacions impulsores del manifest, té dues dimensions: la innovació tecnològica i el canvi en la manera de fer servir i relacionar-nos amb l’energia (producció, distribució, gestió i ús).

Fer front a l’emergència climàtica, doncs, implica accions com l’aposta decidida per la mobilitat compartida i elèctrica, la digitalització de la xarxa de distribució i dels equipaments elèctrics, la reducció d’energia amb instal·lacions i solucions tècniques i arquitectòniques més eficients i l’establiment de marcs per a la reducció de les emissions de gasos contaminants, així com fomentar la recerca i la innovació per dissenyar sistemes i tecnologies que permetin dur a terme la transformació energètica i incentivar i facilitar les inversions en eficiència energètica a les empreses i convertir les estratègies de contenció d’escalfament global en oportunitats de negoci.

Tanmateix, el manifest també exposa la necessitat de crear un observatori de prospectiva tecnològica que defineixi el full de ruta de la recerca, així com també la posada en marxa d’un observatori de salut i emergència climàtica com a instrument d’anàlisi, diagnòstic, avaluació i seguiment dels efectes de l’escalfament global en la salut pública.

Paral·lelament, aquest procés ha de permetre la participació ciutadana en el sistema energètic, tal com estableixen les directives europees amb les anomenades comunitats d’energia i comunitats d’energies renovables. El manifest també recorda altres conceptes i drets que la UE ha regulat i considera determinants per fer possible la transició energètica com l’accés a dades d’ús d’energia o les xarxes de distribució tancades per a zones industrials, comercials o de serveis compartits.

És per tot això que les quatre entitats impulsores del manifest veuen necessari aquest Comissionat, i tot i que en el terreny de les renovables aprecien la voluntat de la Generalitat de Catalunya per accelerar la transició energètica facilitant, entre d’altres, un debat profund i radical en el territori i concretant un Pla d’Actuació que garanteixi dur a terme la transformació del sistema, sostenen que el full de ruta deixa inicialment al marge els efectes, conseqüències i potencialitats per a l’activitat econòmica.

El repte de la transició energètica, a debat a La Llotja de Mar

Durant aquesta jornada també s’ha reflexionat, en clau catalana, sobre el repte de la transició energètica i les mancances existents per poder assolir els objectius de reducció d’emissions derivats de la situació d’escalfament global en què ens trobem immersos amb ponents de l’àmbit de la investigació i del teixit empresarial. Entre ells, s’hi trobaven Pep Canadell, cap d’investigació a CSIRO i Director Executiu del Global Carbon Project, Joan Vila, president de la Comissió d’Energia de PIMEC i CEO de LC Paper, així com membres d’altres entitats i empreses com l’IDAE, l’IREC, Webatt Energy, la Northwestern University, ACER i l’associació europea GEODE.

Documents descarregables: 
Compartir: linkedin share button
Xat de PIMEC
Selecciona un departament
Un moment si us plau.