Ni tan dolent ni tan bo com el pinten

Desregular el sistema econòmic, rebaixar els paràmetres de protecció social, laboral i ambiental, sotmetre els ciutadans i ciutadanes al dictat de les empreses transnacionals... Aquestes són només algunes de les afirmacions que s’han pogut escoltar per part dels sectors contraris a l’Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP), altrament conegut com a tractat internacional de lliure comerç.

Anar més enllà i franquejar els límits quotidians en els quals ens sentim còmodes i segurs sempre ha estat un risc però, des del meu punt de vista, un repte necessari. Els canvis profunds impliquen esforços que poden suposar inconvenients, però que entenem que quan els avantatges poden ser superiors, cal fer balanç dels riscos.

En clau empresarial, i més concretament des del punt de vista de la petita i mitjana empresa, entenem que el futur tractat, a banda i banda de l’Atlàntic, contribuirà a millorar els resultats del procés d’internacionalització pel qual Catalunya aposta des de fa ja molts anys. El TTIP és una oportunitat per anar més enllà i eliminar barreres que limiten la competitivitat de les nostres empreses, sobretot per als més petits, que són qui tenen més problemes per a internacionalitzar-se. La reducció d’aranzels i de les barreres no aranzelàries evitarà costos addicionals en qualsevol operació comercial que es faci entre una i altra banda de l’Atlàntic.

Homogeneïtzar els criteris de mercat té, inevitablement, una traducció directa sobre les estructures productives de les empreses i el seu funcionament. Hi ha qui augura que tot plegat es traduirà en un retrocés dels drets laborals i socials, de la seguretat jurídica, de la protecció del medi ambient i inclús en un risc per a la salut. Però potser abans de renunciar als avantatges que facilitar el comerç internacional podria comportar, caldria treballar per minimitzar els possibles riscos que s’associen al TTIP.

Pensem que amb un canvi estructural d’aquestes característiques, hem de vetllar perquè l’entrada de la competència als mercats locals sigui racional i sostenible. No val el tot pel tot i cal vetllar per mantenir aquells valors que ens han fet evolucionar com a societat i ens han portat fins allà on som avui. En aquest sentit, som conscients que mentre les pimes internacionalitzades tindrien més possibilitats d’exportació, totes aquelles que desenvolupen la seva activitat en un marc més local podrien veure’s directament afectades per l’arribada de nous competidors amb nous productes, nous serveis però també nous valors i noves maneres de fer que tindrien un efecte directe sobre el comportament del consumidor.

El tractat no està lliure de riscos, però cal relativitzar-los i evitar els catastrofismes. Ningú no pot saber-ho amb certesa fins que no ens hi trobem. Ara bé, preveient un horitzó de canvi de tanta transcendència, caldrà que ens anticipem, siguem hàbils i treballem per pal·liar els possibles inconvenients que puguin sorgir amb l’adopció del futur tractat.

Manresa.info, 10 de març de 2016

Xat de PIMEC
Selecciona un departament
Un moment si us plau.