El Tribunal Suprem estableix que les empreses no estan obligades a portar un registre de jornada (ampliem informació)

07 abril 2017

La recent Sentència de Ple del Tribunal Suprem de data 23/3/2017 (Rec. núm. 81/2016) ha vingut a interpretar la previsió que conté l'article 35.5 de l'Estatut dels Treballadors, en el sentit que “la jornada de cada treballador es registrarà dia a dia”, esmenant el criteri establert en precedents resolucions dictades per la Sala social de l'Audiència Nacional (sent la primera d'elles la Sentència de 4/12/2015, proc. núm. 301/2015, ara casada, i també en les posteriors de 19/2/2016 i 6/5/2016).

En aplicació del criteri interpretatiu que ara desautoritza el Tribunal Suprem, el pla de control per a l'any 2016 de la Inspecció de Treball i Seguretat Social havia incrementat les actuacions de control del registre horari i de jornada, no només dels treballadors a temps parcial, sinó també dels contractes a jornada completa, sent no poques les empreses a les quals, si més no, se'ls han requerit “les mesures necessàries per realitzar un registre diari de la jornada de tots els treballadors, en compliment de l’art. 35.5 [de l'Estatut dels Treballadors]”.

El vot majoritari de la Sala social del Tribunal Suprem –no sense la dissidència del vot particular de dos magistrats– entén que el citat precepte legal no estableix l'obligació de portar un registre de la jornada diària efectiva realitzada per tots i cadascun dels treballadors de la plantilla com a mitjà instrumental per a la comprovació i vigilància, significadament per part dels representants legals dels treballadors, del compliment de la jornada i de l'horari laborals. La sentència estima el recurs de cassació, en el qual s'havia al·legat que establir l'obligatorietat d'aquest registre al marge que hi hagi o no hores extraordinàries entra en contradicció amb el que disposa l'art. 20.3 de l'IT, que faculta l’empresa per adoptar les mesures “que estimi més oportunes” de vigilància i control del compliment dels deures laborals del treballador.

Acudint a l'element d'interpretació literal de les normes, el TS recorda que el precepte de l'art. 35.5 comença referint la seva regulació “a l'efecte del còmput d'hores extraordinàries”, per la qual cosa quan estableix l'obligació de registre dia a dia de la jornada –i el mateix cal dir de l'obligació de lliurament de resum al treballador juntament amb la liquidació del salari– ha d'inferir-se que l’esmentada obligació s'aplica només a les hores extraordinàries realitzades, sent només aquestes les que han de registrar-se diàriament, conclusió reforçada des de la perspectiva logicosistemàtica per la contextualització d'aquella previsió en la disposició que la conté, ja que tant l'article 35 com el seu número 5 regulen les hores extraordinàries i no altres aspectes o matèries del temps de treball com la jornada, que es regula en l'antecedent article 34. La sentència afegeix que aquesta interpretació és congruent amb els antecedents històrics i legislatius. I així mateix fa la reflexió que, si la voluntat del legislador hagués estat la d'implantar amb caràcter general per a tots els treballadors l'obligatorietat d'un registre de jornada, ho hauria dit expressament en l'article 34, i en aquesta hipòtesi resultarien redundants i reiteratives les específiques previsions de registre del temps de treball dels treballadors a temps parcial, treballadors mòbils del transport, marina mercant i ferroviaris.

Al marge de la lletra de la llei la sentència explica que el seu esperit o la seva finalitat és el control de les hores extraordinàries, i que això ja s'havia posat de manifest en la seva jurisprudència anterior citant, en aquest sentit, les Sentències d'11/2/2003 –que al seu torn citava la doctrina de la Sala III, del Contenciós Administratiu, de 5/6/1989–, 25/4/2006 (Rec. núm. 147/2015), 3/10/2006 (Rec. núm. 146/2005) i 18/6/2013 (Rec. núm. 99/2012).

No oblida la sentència al·ludir a la normativa de la Unió Europea i, en particular, a la Directiva 93/104/CE del Consell, de 23/11/1993, que no exigeix amb caràcter general els registres empresarials de jornada quan no se sobrepassi la jornada màxima i sí en supòsits especials de treball en determinats sectors.

Per tot això, la conclusió del Tribunal Suprem és que no és possible una interpretació extensiva o exorbitant de l’article 35.5 I.T., que “només obliga, excepte pacte que ampliï aquest deure, a portar el registre de les hores extres realitzades i de comunicar-ne a final de mes el nombre al treballador i a la representació legal dels treballadors (…) cas que s’hagi efectuat”.

Això sí, la sentència expressa el desideràtum d'una reforma legislativa que facilités al treballador la prova de la realització de les hores extraordinàries i que donés seguretat jurídica a l'empresa sobre les conseqüències de no portar un registre de jornada legalment preceptiu, però deixant clar que, a manca d’una llei que no existeix, tal funció reguladora no pot ser suplerta pels Tribunals. I adverteix de la necessària coordinació legislativa de qualsevol reforma futura amb la normativa sobre protecció de dades, ja que el registre de jornada, sobretot en supòsits de treball flexible o domiciliari, pot comportar una ingerència en la intimitat o en altres drets fonamentals del treballador.

Finalment és significatiu que, si bé la sentència es dicta en un procés sobre conflicte col·lectiu i no en matèria de potestat administrativa sancionadora en l'ordre social, no omet recalcar l'atipicitat de la falta d'un registre diari de la jornada ordinària, conducta que no infringeix l'article 7.5 de la LLISOS, que pel seu caràcter de norma sancionadora ha de ser objecte d'interpretació restrictiva i no extensiva en la seva integració amb l'art. 35.5 de l'IT. Cal esperar que la Inspecció de Treball i Seguretat Social en prengui bona nota.

 

Sr. Vicenç González Roig

Director departament jurídic de PIMEC

Compartir: linkedin share button
Xat de PIMEC
Selecciona un departament
Un moment si us plau.