El Tribunal Suprem determina que el plus distància i transport poden tenir naturalesa salarial i, per tant, es poden compensar o absorbir amb la pujada de l’SMI

13 febrer 2024

El Tribunal Suprem, el passat 23 d’octubre de 2023, va emetre una sentència per la qual determina que, en el supòsit concret jutjat, no s’havia desvirtuat la presumpció iuris tantum, respecte del fet que tota quantitat percebuda per part de l’empresa és considerada com a salari, i declara que el plus distància i transport tenen naturalesa salarial compensable o absorbible amb la pujada de l’SMI.

Concretament, el litigi tracta d’un conflicte col·lectiu en el qual es discuteix si amb l’aplicació de la compensació i absorció regulada a l’article 26.5 de l’Estatut dels Treballadors, per determinar si l’empresa abona a tots els treballadors el Salari Mínim Interprofessional (SMI), s’han de computar tots els complements de naturalesa salarial abonats a les persones treballadores, incloent-hi el concepte de plus distància o transport.

En aquest cas, el sindicat considerava que aquests plusos no s’han de comptabilitzar a l’hora de computar l’SMI, i defensa que es tracta de conceptes extrasalarials. Per contra, l’empresa considerava que els conceptes sí que compten a efectes d'SMI.

El Tribunal entén que, d’acord amb l’art. 26 de l’ET, no es consideren salari les quantitats percebudes en concepte d’indemnització o per depeses realitzades a conseqüència de l’activitat laboral. A més, que el concepte es consideri o no com a salarial no depèn de la denominació del concepte o del que s’hagi establert en el conveni col·lectiu d’aplicació, sinó que depèn de la seva veritable naturalesa.

En aquest sentit, considera que el plus de transport o distància té naturalesa extrasalarial quan compensa les despeses que té la persona treballadora, però també té naturalesa salarial, i, per tant, s'aplica la compensació i absorció amb l'increment de l’SMI, quan s'abona sense que hi hagi realment un desplaçament o trasllat, donat que retribueix el treball.

A més, el Tribunal ha remarcat que, segons l’art. 26.1 de l’ET, existeix una presumpció iuris tantum en virtut de la qual totes les quantitats percebudes per part de l’empresari són salari, excepte prova en contra de qui al·legui el caràcter extrasalarial de la percepció.

 

Des del Departament Jurídic de PIMEC us podem oferir assessorament i acompanyament en aquestes i altres qüestions d’àmbit laboral.

Compartir: linkedin share button
Xat de PIMEC
Selecciona un departament
Un moment si us plau.