Tractament del complement d’Incapacitat Temporal establert al Conveni més enllà de la finalització de la relació laboral
El passat 12 de març de 2020, el Tribunal Suprem va dictar la sentència número 242/2020 en unificació de doctrina. Aquesta sentència resol una controvèrsia sobre els complements d’incapacitat establerts al conveni col·lectiu (concretament, en aquest cas el Conveni Col·lectiu d’entitats financeres), i sobre si l’extinció del contracte de treball implica que l’empresa pot deixar d’abonar el complement de la prestació d’incapacitat temporal regulat convencionalment.
Com a antecedent, cal destacar que aquesta controvèrsia sorgeix arran de la següent situació:
- Persona treballadora es troba en situació d’incapacitat temporal per contingències comunes des del 10 de febrer de 2014 fins al 8 de juliol de 2015.
- Empresa comunica l’acomiadament de la persona treballadora en data 12 de febrer de 2015, amb data d’efectes 28 de febrer de 2015.
- La persona treballadora reclama el complement d’IT pel període comprés entre l’1 de març i el 3 de juliol de 2015 (període en què ja no hi havia vinculació contractual), ja que considera que el Conveni Col·lectiu no regula expressament la incidència de l’extinció del contracte de treball en el cobrament d’aquest complement.
El Tribunal Suprem estima el recurs de la persona treballadora, entenent que, encara que s’hagi extingit el seu contracte de treball, aquesta segueix tenint dret a percebre el complement d’incapacitat temporal en aplicació de la pròpia jurisprudència del TS, la qual considera que:
- Les millores voluntàries de la Seguretat Social s’han d’interpretar d’acord amb les clàusules que les estableixen (en aquest cas, la clàusula del conveni no preveia una limitació temporal tret de l’extinció de la situació d’IT, només s’especificava que s’havia de començar a pagar en el moment d’inici de la baixa mèdica; i tampoc diferenciava en funció del tipus de contingència que hagués originat la incapacitat).
- No es poden fer interpretacions extensives que incloguin supòsits no contemplats específicament, però tampoc es poden fer interpretacions restrictives del dret col·lectiu, de manera que s’ha d’aplicar el principi “pro beneficiari”.
- Si els termes literals del conveni són clars i no deixen dubte sobre la interpretació que li van voler donar els signants, no s’ha d’aplicar una altra regla d’interpretació.
Per tant, en el moment que es reconeix un dret a favor de la IT d’una persona treballadora “a partir del primer dia de baixa mèdica” sense determinar en quin període posterior finalitzarà més enllà de “quan s’extingeixi la situació d’incapacitat”, aquest dret no podrà ser anul·lat o minvat si no és d’acord amb les normes que regulen el seu reconeixement.
