La teoria del vincle mercantil pot operar de manera automàtica?
Recentment, en l’assumpte C-101/21, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha recordat, en un debat després per una qüestió prejudicial plantejada pel Tribunal Suprem del Contenciós-Administratiu de República Txeca, que la teoria del vincle no pot operar de manera automàtica sense entrar a analitzar cada supòsit de manera particular.
Fent un repàs ràpid, amb els matisos que evidentment escapen a la síntesi, la teoria del vincle fa referència a l’aplicabilitat d’un règim o altre (mercantil o laboral) donada la naturalesa de la relació jurídica i el contingut d’aquesta. És a dir, el règim normatiu mercantil i/o laboral serà d’aplicació tenint en compte no només el càrrec i funcions sinó també altres elements que realment configuren el tipus de relació. De fet, i sense perjudici de les normes d’enquadrament als règims de seguretat social, s’admet la dualitat de vincles quan una persona realitza un lloc de treball (amb subordinació i remuneració) en tant que ostenta un càrrec d’òrgan d’administració.
La qüestió principal originada en el debat judicial de República Txeca radica en l’exclusió, com a persona membre de l’òrgan d’administració i encarregada de la direcció general, respecte a la garantia de protecció de les persones treballadores contra la garantia de pagament en situacions d’insolvència de la persona empresària i les normes limitadores per evitar l’accés abusiu al mecanisme (articles 2.2, 7 i 12 de la Directiva 2008/94).
En el supòsit en qüestió, ens trobem amb una persona treballadora amb antiguitat des de l’any 2010 (amb contracte de treball) i essent elegit com a president del consell d’administració l'any 2017 (amb acord mercantil). Aquí la qüestió, a efectes d’aplicabilitat de les normes de protecció, recau en si podria ser considerada com a persona treballadora assalariada i, per tant, mereixedora de protecció enfront d'impagaments.
La Jurisprudència Txeca, per la seva part, ve a establir que en realitzar tasques de direcció comercial i de president de l’òrgan d’administració, sense existir cap vincle jeràrquic superior ni de subordinació i tot i comptar amb un contracte laboral reconegut com a vàlid pels organismes nacionals, realment situa a la persona fora del camp d’aplicació de la Directiva 2008/94.
Recorda el TJUE que no és correcte establir una presumpció irrefutable, que podria ser destruïda en funció dels elements característics de cada supòsit, per la qual se situï automàticament a persones fora de l’àmbit de protecció de la norma comunitària (més quan aquesta té una finalitat social de protecció en la UE) i que, per tant, s’ha d’entrar a valorar altres elements accessoris com l’existència de títols de propietat de l’empresa, tant de la persona com dels seus parents pròxims, i s’exerceixi una influència considerable en l’activitat.
Més informació: iruedas@pimec.org
