S’han de complementar les baixes per incapacitat temporal derivades del contagi de covid-19 assimilant-ho a accident de treball?
El Tribunal Suprem ha ratificat en sentència la desestimació de la demanda que plantejava l’obligació de l’empresa a complementar les baixes per IT derivades de la covid-19.
Es va interposar demanda de conflicte col·lectiu per part d’un sindicat el qual entenia que l’empresa estava obligada a complementar aquelles incapacitats temporals derivades del contagi pel brot epidemiològic SARS-CoV-2, de conformitat amb el Conveni Col·lectiu, tenint en compte que la situació d’incapacitat temporal derivada de la covid-19, en virtut de l’article 5 del RD-l 6/2020 de 10 de març, aquesta dolència té, amb caràcter excepcional, la consideració de situació assimilada a accident laboral exclusivament per a la prestació econòmica per incapacitat temporal els períodes d’aïllament o contagi de les persones treballadores provocats pel virus covid-19. Concretament, a l’article 96 del Conveni en qüestió es preveu el següent: “els treballadors tindran dret, per malaltia comuna o accident no laboral, a cobrar des del quart al vintè primer dia de la baixa el 75% de la base reguladora del mes anterior a la seva baixa. En cas de malaltia professional, accident laboral o ingrés hospitalari, els treballadors tindran dret a cobrar, a partir de l'endemà de la baixa i durant el temps que duri aquesta, el 100% de la base reguladora corresponent al mes anterior a la baixa".
En aplicació dels criteris d’interpretació literal, sistemàtica, finalista i històrica de la clàusula convencional pactada, l’alt Tribunal entén que el precepte convencional estableix una millora voluntària de la Seguretat Social que diferencia la quantia de la millora atenent a si la IT deriva de contingències comunes o professionals. La jurisprudència, que és extensa respecte a aquest extrem, considera que les millores voluntàries que complementen les prestacions no depenen de la Seguretat Social sinó que tenen un règim propi, regulat en els mateixos pactes o regles que els hagin creat.
Després d’analitzar la qüestió, el Tribunal Suprem resol que el complement del 100% del mes anterior a la IT deguda a accident laboral establert en el Conveni Col·lectiu d’aplicació no és una prestació econòmica d’IT sinó una millora voluntària de la prestació, per la qual cosa no és possible fer una interpretació extensiva del precepte que abasti a supòsits no contemplats específicament per les parts, indicant que “no estant contemplades les situacions d'IT en períodes d'aïllament o contagi de les persones treballadores provocats pel virus covid-19, no és procedent ampliar la millora voluntària a aquests supòsits”.
Tot i això, el Tribunal aprecia que, per als casos en què es pugui acreditar que el contagi de la covid-19 es va produir per causa exclusiva de la realització de les seves funcions laborals en els termes previstos, sí que entraria en aplicació l’article 5.1 del RD-l 6/2020 que disposa que en aquest cas serà qualificada d’accident de treball.
Més informació:
Marc Bueno mbueno@pimec.org
