Retribució de les hores extres meritades per treball excepcional en dies de descans setmanal o dia festiu amb un increment del 75% sobre el valor de l’hora ordinària (encara que el conveni col·lectiu fixi un preu inferior)

05 març 2019

Recents pronunciaments judicials -la Sentència de la Sala Social del Tribunal Suprem de 27/6/2018 i la de la Sala Social de l’Audiència Nacional de 26/11/2018- han servit per recordar la vigència de l’article 47 del Reial Decret 2001/1983, de 28 de juliol, sobre regulació de la jornada de treball, jornades especials i descansos. El precepte esmentat, que continua vigent perquè així ho preveu la disposició derogatòria del posterior RD 1561/1995, de 21 de setembre, estableix que: “Quan, excepcionalment i per raons tècniques o organitzatives, no es pogués gaudir del dia de festa o, si s’escau, de descans setmanal, l’Empresa estarà obligada a abonar al treballador, a més dels salaris de la setmana treballada, l’import de les hores treballades el dia festiu o en el període de descans setmanal, incrementades en un 75 per 100, com a mínim, excepte descans compensatori”.

El Tribunal Suprem ha interpretat que aquesta disposició es refereix al supòsit de treballadors que, havent treballat excepcionalment tota la setmana, no han gaudit del descans setmanal o dia festiu. I que, per tant, han meritat un excés de jornada que no se’ls ha compensat amb un descans equivalent.

Les sentències esmentades han posat de manifest que alguns convenis col·lectius (com el de seguretat privada i el del sector de Contact Center) havien ignorat la incidència de la dita normativa sobre la retribució del treball en diumenges i festius. Això genera una situació d’inseguretat jurídica per a les empreses, que han de resoldre la possible contradicció entre el precepte del conveni col·lectiu aplicable i la norma reglamentària de rang jeràrquic superior que el conveni no pot contravenir.

La contradicció s’evidencia quan es produeix el dit supòsit i el conveni col·lectiu aplicable fixa un salari per a l’hora extra festiva o en diumenge inferior al valor de l’hora ordinària incrementada al 75%. Si fos aquest el cas, els Jutjats i Tribunals socials podrien anul·lar per il·legal el precepte del conveni col·lectiu en un procés d’impugnació col·lectiva. Però en els processos individuals en què els treballadors demanden els seus drets singulars també poden deixar d’aplicar l’article del conveni col·lectiu que fixi un preu inferior i aplicar la norma legal de dret necessari.

Abans de la Llei 11/1994, de 19 de maig, les hores extraordinàries s’havien d’abonar amb l’increment sobre el valor de l’hora ordinària -que no podia ser inferior al 75%- que fixés el conveni col·lectiu o el contracte de treball. La Llei 11/1994 va reformar l’article 35.1 de l’Estatut dels Treballadors i li va donar la redacció actual, que permet al conveni col·lectiu i, si no n’hi hagués, al contracte de treball, l’opció de retribuir les hores extres o compensar-les amb un descans equivalent; en el primer cas, el preu de retribució de les hores extres té com a mínim, de dret necessari, el valor de l’hora ordinària (sense l’anterior increment del 75%).

Per tant, amb la normativa actualment vigent, en el supòsit d’un treballador que habitualment descansa els diumenges i festius i que excepcionalment, per raons tècniques o d’organització, treballa aquests dies, i per raó d’aquest treball excepcional genera un excés de jornada, si no es compensa amb descans s’ha de retribuir a raó d’un coeficient d’increment d’1,75 sobre el salari de l’hora ordinària. Així doncs, si hi ha un excés sobre la jornada setmanal però es respecta el descans setmanal o el gaudi del dia festiu, aquest excés es pot retribuir amb el preu que fixi el conveni col·lectiu d’acord amb l’article 35.1 de l’Estatut dels Treballadors. Però si l’excés de jornada afecta el descans setmanal o el gaudi del festiu, i aquests dies es treballen, llavors en la seva retribució s’haurà d’aplicar obligatòriament l’increment del 75%.  

DEPARTAMENT JURIDIC

Gemma Soro

Telèfon: 934964500

Correu electrònic: gsoro@pimec.org