Retorn al treball presencial; s’ha de negociar? Hi ha vulneració de la integritat física?
El passat 20 d’octubre de 2021 el Tribunal Suprem, en la seva sentència número 1041/2021, va desestimar el recurs interposat per la representació legal de les persones treballadores que demanava que s’entengués vulnerat el dret a la llibertat sindical i a la integritat física per la decisió unilateral de reincorporació al treball presencial.
Arran de la situació epidemiològica creada per la COVID 19, es va emetre una circular per la qual s’establia la necessitat de prestar el treball a distància establint una jornada de 35 hores setmanals que, posteriorment, va ser derogada per la desescalada progressiva i gradual sense acudir al procediment de consens i negociació amb la representació legal de les persones treballadores la qual, al mateix temps, entenia que la decisió també atemptava contra la integritat física de les persones que conformen la plantilla.
Entén l’Alt Tribunal que la decisió de retorn al treball presencial no es troba entre els supòsits previstos per al procediment de modificació substancial de condicions de treball i que l’ordre emesa pretén restaurar les mateixes condicions que regien en la relació laboral i que es van veure transitòriament alterades per la declaració de l’Estat d’Alarma a causa de la situació epidemiològica derivada del brot SARS-CoV-2. Decisió, la del treball a distància per raó del SARS-CoV-2, que no va ser qüestionada en cap moment pel fet que no s’hagués pres en el procediment negociat de l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors. Així, de la mateixa manera que l’empresa va modificar unilateralment el règim ordinari per implementar el treball a distància sense que en el seu moment es qüestionés la necessitat de negociar la decisió amb els representants dels treballadors, tampoc calia fer-ho per recuperar la normalitat en el desenvolupament de la relació laboral.
El raonament del Tribunal Suprem per considerar que no es vulnera la llibertat sindical de la plantilla és la no necessitat de negociació en qüestions de reincorporació presencial. La justificació es basa en el fet que aquesta no és una decisió organitzativa, sinó que el que es busca és tornar progressivament a la normalitat de l’activitat laboral presencial tenint en compte el context excepcional generat per la crisi sanitària causada per la COVID-19.
La impugnació de la decisió de tornar gradualment a la presencialitat compta amb base legal, donat que el que es pretén és tornar a implementar les mateixes condicions de treball que regeixen la relació laboral i que va ser substituïda de forma provisional.
D’altra banda, i respecte a la vulneració al dret de la integritat física en el treball, el Tribunal Suprem posa en relleu que la part demandant no va aportar, en cap moment, proves que permetessin deduir que el retorn al treball presencial s’hagués realitzat sense adoptar-se les pertinents mesures preventives per a la COVID-19 i que, per tant, hi hagués un major risc per a la integritat i salut de les persones treballadores. De fet, la part actora es valia únicament d’al·legacions genèriques que venen a exposar que la tornada al treball presencial significava una concentració excessiva de personal i altres al·legacions genèriques i gens clares.
Per tot això, el Tribunal Suprem considera que l’organisme ha actuat conforme a dret i que, en tot cas, no es considera que existeixi una vulneració del dret a la integritat física, ni tampoc vulneració al dret de llibertat sindical quan l’empresa estableix unilateralment la decisió de reincorporar els treballadors al treball presencial que, a causa de la situació temporal de la COVID 19, han estat prestant els seus serveis en modalitat de teletreball.
Per a més informació:
Marc Bueno - Departament Jurídic de PIMEC
934964500 - mbueno@pimec.org
