Resum de la Llei 2/2021, de 29 de març, sobre mesures urgents per fer front a la crisi de la covid-19

31 març 2021
La nova normativa afecta diversos sectors d'activitats i aspectes de la gestió empresarial; t'oferim un resum dels aspectes més destacats que concerneixen el turisme, el comerç, la prevenció de riscos laborals, temes laborals i civils-mercantils.

Pel que fa al sector del turisme, la nova llei, en el seu article 12, Hotels i allotjaments turístics, regula en el sentit que: “Les administracions competents han d'assegurar el compliment pels titulars d'hotels i allotjaments similars, allotjaments turístics, residències universitàries i similars, i altres allotjaments de curta estada, càmpings, aparcaments de caravanes i altres establiments similars, de les normes d'aforament, desinfecció, prevenció i condicionament que aquelles determinin”.

En particular, s'assegurarà que a les zones comunes d'aquests establiments s'adopten les mesures organitzatives oportunes per evitar aglomeracions i garantir que clients i treballadors mantinguin una distància de seguretat interpersonal mínima d’1,5 metres. Quan no sigui possible mantenir aquesta distància de seguretat, s'han d'observar les mesures d'higiene adequades per prevenir els riscos de contagi.

Si com a conseqüència de les mesures adoptades per les autoritats competents durant la vigència de l'estat d'alarma o durant les fases de desescalada o nova normalitat, els contractes subscrits pels consumidors i usuaris, ja siguin de compravenda de béns o de prestació de serveis, inclosos els de tracte successiu, resultessin d'impossible compliment, el consumidor i usuari tindrà dret a resoldre el contracte en un termini de 14 dies des de l’execució impossible d’aquest, sempre que es mantingui la vigència de les mesures adoptades que hagin motivat la impossibilitat del seu compliment. La pretensió de resolució només podrà ser estimada quan no es pugui obtenir de la proposta o propostes de revisió ofertes per cadascuna de les parts, sobre la base de la bona fe, una solució que restauri la reciprocitat d'interessos del contracte. Les propostes de revisió podran abastar, entre altres, l'oferiment de bons o vals substitutoris del reemborsament, que en tot cas quedaran sotmesos a l'acceptació per part del consumidor o usuari. A aquests efectes, s'entendrà que no es pot obtenir proposta de revisió que restauri la reciprocitat d'interessos del contracte quan hagi transcorregut un període de 60 dies des de la sol·licitud de resolució contractual per part del consumidor o usuari sense que hi hagi acord entre les parts sobre la proposta de revisió.

Cal destacar la importància de la norma en el tema de les cancel·lacions: “4. En el cas que es tracti de contractes de viatge combinat, que hagin estat cancel·lats amb motiu de la COVID-19, l'organitzador o, si escau el minorista, podran lliurar al consumidor o usuari, prèvia acceptació d'aquest, un bo per ser utilitzat durant un any des de la finalització de la vigència de l'estat d'alarma i les seves pròrrogues, per una quantia igual al reemborsament que hauria correspost. Transcorregut el període de validesa de l'abonament sense haver estat utilitzat, el consumidor podrà sol·licitar el reemborsament complet de qualsevol pagament realitzat que haurà d'abonar, a tot tardar, en el termini de 14 dies. En qualsevol cas, l'eventual oferiment d'un bo substitutori temporal ha de tenir el suport financer suficient per garantir la seva execució.”

Més informació: Pilar Mínguez pminguez@pimec.org

 

Pel que fa al comerç, destaquem que la nova norma, en el seu article 6.3, estableix que la venda unitària de mascaretes (que no estiguin empaquetades), només podrà fer-se en farmàcies, sempre que es garanteixin unes condicions d'higiene adequades que salvaguardin la qualitat del producte. Per tant, els comerços no podran vendre'n individualment si no estan degudament empaquetades.

D’altra banda, pel que fa a comerç, la llei no presenta grans afectacions, únicament la referència que fa el capítol II relatiu a les mesures de prevenció i higiene que han de mantenir determinades activitats.

En aquest sentit, l'article 11 fa referència als establiments comercials, i indica l'obligació de les administracions competents d’assegurar el compliment (tant per part de venedors majoristes com minoristes) de les normes d'aforament, desinfecció, prevenció i condicionament que s'hagin determinat a tal efecte; per exemple a Catalunya, en allò que disposin les Resolucions de Salut i els Plans Sectorials aprovats amb l'administració des dels diferents àmbits sectorials. També hauran de vetllar, especialment, pel compliment d'aquestes normes en els formats de centres i parcs comercials, i en els mercats de marxants.

En segon lloc, aquest mateix article requereix als establiments comercials que adoptin, en tot cas, les mesures organitzatives que resultin necessàries per evitar les aglomeracions i garantir que els clients i treballadors mantinguin una distància de seguretat, com a mínim, d’1,5 metres. I quan no sigui possible mantenir aquesta distància, caldrà implementar mesures higièniques adequades per a prevenir el risc de contagi.

Per altra banda, l'article 13 fa al·lusió a les activitats d’hostaleria i restauració, i en aquest sentit indica que l'administració competent haurà d’assegurar el compliment de les mateixes normes d'aforament, desinfecció, prevenció i condicionament que s'hagin determinat a tal efecte.

A més, s'estableix que els operadors hauran d'adoptar les mesures organitzatives necessàries per evitar aglomeracions tant dins dels establiments com en els espais de les terrasses autoritzades, garantint que tant clients com treballadors mantinguin una distància de, com a mínim, 1,5 metres. Com en el comerç, quan no sigui possible mantenir aquesta distància de seguretat, hauran d'aplicar-se aquelles mesures d'higiene que siguin adequades per prevenir el risc de contagi.

 

Més informació:

Miquel Àngel de Garro mdegarro@pimec.org

 

L’afectació en matèria de prevenció de riscos laborals podríem dir que és mínima i se centra en 5 punts bàsics:

En primer lloc es referma l’obligació de protecció dels treballadors que ja està expressada en l’art 14 de la L 31/1995. En l’art. 7 de la L 2/2021 es defineix l’obligació de l’empresari d’adoptar aquelles mesures que dificultin el contagi de la malaltia (recordem que, tot i ser una malaltia, està classificada com a accident laboral), mitjançant la ventilació, el control de l’aforament, facilitar mascaretes, sabó i la desinfecció dels centres de treball.

Per altra banda, en l’art. 20 es fa menció d’una autorització especial per poder fabricar i comercialitzar productes com mascaretes i/o roba de protecció sense marcatge CE, valorant les garanties de fabricació que tenen els fabricants; aquesta mesura no indica que aquests equips puguin ser considerats com a EPI, fet que deixa les empreses en un llimb, ja que tant la L 31/1995 de PRL com les normatives específiques d’ús d’EPI, de fabricació d’EPI  i la de Risc Biològic clarifiquen què és un EPI i què no ho és.

L’obligació de disposar de plans de contingència de la COVID-19 se centra en l’obligació de les AP amb competències en la matèria per elaborar aquests plans, que després hauran de ser adoptades i adaptades per les empreses.

També cal destacar que en l’art. 31 es parla de l’habilitació dels funcionaris de la ITSS per poder requerir i sancionar en aquesta matèria, funció que ja tenien, però s’amplia aquesta funció a subinspectors i als tècnics habilitats en matèria de PRL de les Comunitats Autònomes.

Finalment s’obliga a informar dels resultats de proves PCR o similars per aconseguir controlar la traçabilitat i/o el creixement o decreixement de la pandèmia mitjançant aquelles informacions que s’aconsegueixin per mitjà de proves PCR o similars, i aquí queden també integrades les informacions que obtinguin els serveis de prevenció propis o aliens.

Altres propostes de prevenció de la pandèmia estan dirigides a la totalitat de les persones, sigui quin sigui el seu rol, tant si són usuaris o clients treballadors..., com ara l’ús de mascareta o desinfeccions.

En referència als centres de treball, la Llei 2/2021 ens recorda que, a més de les obligacions en matèria de PRL i altra normativa laboral, caldrà que es garanteixin les ja conegudes mesures de distància, ventilació, neteja, desinfecció i higiene de mans. Important també recordar la necessitat d’adaptar l’organització dels centres de treball i evitar la massificació de persones. Quan això no sigui possible s’hauran de proporcionar els EPI necessaris. La citada llei també autoritza la Inspecció de Treball i Seguretat Social i els funcionaris habilitats de les comunitats autònomes a vigilar, requerir i si escau sancionar en cas d’incompliments. Finalment, la Llei segueix apostant per la reincorporació progressiva de forma presencial als llocs de treball i per la potenciació del teletreball quan sigui possible, etc. 

 

Més informació: Raquel Álvarez ralvarez@pimec.org – Ricard Sánchez ricardsanchez@pimec.org

 

Pel que fa als apartats laboral i civil-mercantil, l’article 7, Centres de treball, indica que:

  • Sense perjudici del compliment de la normativa de prevenció de riscos laborals i normativa específica laboral d'aplicació, el titular de l'activitat econòmica o director del centre, haurà de:
  • 1. Adoptar mesures de ventilació, neteja i desinfecció adequades al centre de treball i d'acord amb els protocols establerts.
  • 2. Posar a disposició dels treballadors aigua i sabó, gels hidroalcohòlics o desinfectants autoritzats per a la neteja de mans.
  • 3. Adaptar les condicions de treball, l'ordenació dels llocs de treball i l'organització dels torns, com també la utilització dels espais comuns per garantir una distància mínima de seguretat interpersonal d’1,5 metres. Quan això no sigui possible, s'hauran de proporcionar equips de protecció adequats.
  • 4. Adoptar mesures per evitar la coincidència massiva de persones (treballadors, clients o usuaris).
  • 5. Adoptar mesures per a la reincorporació progressiva als llocs de treball de forma presencial, així com potenciar el teletreball quan sigui possible.

 

  • No hauran d'anar al centre de treball les persones que:
  • 1. Presentin símptomes compatibles amb COVID-19;
  • 2. Estiguin en aïllament domiciliari a causa del diagnòstic per COVID-19;
  • 3. Es trobin en confinament domiciliari per haver estat en contacte estret amb una persona amb COVID-19.

 

  • Si un/a treballador/a comença a presentar símptomes:
  • 1. Haurà de contactar immediatament amb el telèfon habilitat per la CA o centre de salut, i amb els serveis de prevenció de riscos laborals.
  • 2. El/La treballador/a es col·locarà la mascareta i seguirà les recomanacions fins que la seva situació mèdica l'hagi valorat un professional sanitari.

 

  • D’altra banda, a la disposició final quarta, Modificació del Reial Decret-llei 8/2020, de 17 de març, la nova norma assenyala que:
  • Excepcionalment, durant l'any 2021, a les societats de capital els seran d'aplicació les següents mesures:
  • - Societats anònimes: encara que els estatuts no ho hagin previst, el consell d'administració podrà preveure a la convocatòria de la junta general l'assistència per mitjans telemàtics i el vot a distància.
  • La celebració de la junta es podrà fer en qualsevol lloc del territori nacional. A més, poden acordar que la celebració de la junta sigui exclusivament telemàtica (sense assistència física); en aquests casos la junta es considerarà celebrada al domicili social amb independència d'on es trobi el president de la junta.
  • - Societats de responsabilitat limitada i comanditària per accions: encara que els estatuts no ho hagin previst, la junta general es podrà celebrar per videoconferència o per conferència telefònica múltiple, sempre que les persones amb dret a assistència o els seus representants disposin dels mitjans necessaris, i el/la secretari/ària reconegui la seva identitat i ho expressi en l'acta que remetrà mitjançant correu electrònic.

 

  • Excepcionalment, durant l'any 2021, a la resta de persones jurídiques de dret privat (associacions, societats civils i societats cooperatives), encara que els estatuts no ho hagin previst, les juntes o assemblees d'associats o socis es podran celebrar per videoconferència o per conferència telefònica múltiple, sempre que les persones amb dret a assistència o els seus representants disposin dels mitjans necessaris, el/la secretari/ària de l'òrgan reconegui la seva identitat i ho formuli a l'acta que remetrà per correu electrònic.

 

  • Excepcionalment, durant l'any 2021, encara que els estatuts no ho hagin previst, les reunions del patronat de les fundacions es podran celebrar per videoconferència o per conferència múltiple, sempre que tots els membres de l'òrgan disposin dels mitjans necessaris, el/la secretari/ària reconegui la seva identitat i ho expressi a l'acta que remetrà per correu electrònic als concurrents.

 

  • Excepcionalment, durant l'any 2021, encara que els estatuts no ho hagin previst, les sessions dels òrgans d'administració de les associacions, de les societats civils i mercantils, i del consell rector de les societats cooperatives es podran celebrar per videoconferència o per conferència telefònica múltiple si es compta amb els mitjans necessaris, el secretari/ària reconegui la seva identitat i ho expressi a l'acta, que remetrà per correu electrònic als concurrents. En aquest cas, la sessió s'entendrà celebrada al domicili de la persona jurídica.
  • Els acords que adoptin aquests òrgans, a més dels que adoptin el patronat de les fundacions, podran aprovar-se mitjançant vot escrit i sense sessió, sempre que així ho decideixi el/la president/a, i s'hauran d'adoptar quan ho sol·licitin, com a mínim, dos membres de l'òrgan. Aquesta regla també és d'aplicació a les comissions delegades i altres comissions obligatòries i voluntàries.
  • Aquests acords estaran subjectes al que estableix l'article 100 del RD 1784/1996, de 19 de juliol (Reglament del Registre Mercantil).

 

Més informació: Raquel Álvarez ralvarez@pimec.org

Compartir: linkedin share button
Xat de PIMEC
Selecciona un departament
Un moment si us plau.