Nul·litat d’acomiadament en virtut de la salvaguarda del treball

20 juliol 2020

El passat 6 de juliol de 2020 el Jutjat Social número 3 de Sabadell va dictar sentència per la qual s’acorda la nul·litat d’un acomiadament, amb data d’efectes 28 de març de 2020 i justificat en la baixada de la producció derivada de la declaració d’estat d’alarma pel Reial Decret 463/2020. Cal destacar que estem davant d’una resolució d’un jutjat d’instància i encara susceptible de recurs que, de totes maneres, pot generar un precedent i deixa entreveure els criteris interpretatius del règim jurídic a aplicar en les extincions de contractes temporals executades a partir de la declaració de l’Estat d’Alarma pel RD 463/2020.

La relació laboral entre la persona treballadora i l’empresa s’havia anat establint, des del mes de juny de 2019, sota el paraigua de dos contractes temporals per circumstàncies de la producció que no entén acreditades o justificatives de la forma contractual escollida, és a dir, celebrats en frau de llei. Així, el jutjat:

  • Recorda que el contracte temporal per circumstàncies de la producció que tingui per objecte la cobertura de vacances ha de contenir la identificació de les persones treballadores de les quals es pretén la cobertura. Recorda també que l’empresa organitza el sistema de treball i la cobertura de períodes vacacionals no constitueix una circumstància sobrevinguda si es té coneixement dels descansos per vacances i l’exercici del dret a vacances és previsible.
     
  • Entén que l’empresa demandada no acredita l’increment de la producció en el segon dels contractes, ja que no aporta en cap moment un informe relatiu a l’increment de la producció que justificaria la contractació temporal per causes productives.

L’empresa, davant el context d’Estat d’Alarma derivat de la Covid-19, va emetre un comunicat pel qual requeria el personal major de 60 anys a notificar si reunia el requisit d’edat i, per tant, es trobava dins del col·lectiu de persones vulnerables per a enviar-les a casa. Requeriment que no va ser atès per la persona treballadora. Tot i no atendre el requeriment, l’empresa va procedir al seu acomiadament justificant-lo en la davallada de demanda a causa de la declaració de l’Estat d’Alarma; extrem que s’extreu de la prova practicada, ja que en l’acte de judici es va reconèixer l’extinció de 5 contractes per la disminució de comandes.

Com que la data d’efectes de l’acomiadament és el 28 de març de 2020, entén el jutjat que l’empresa no podia desconèixer les mesures per a evitar la destrucció d’ocupació que havien estat establertes pel Reial Decret-Llei 8/2020, i que en el cas del contracte temporal havia de procedir a suspendre el còmput del contracte, com estableix l’article 5 del Reial Decret 9/2020. Es considera doncs que en l’extinció s’addueix una causa que no la pot justificar, ja que es pretenia aconseguir un resultat prohibit per la llei que suposa l’incompliment de les normes imperatives orientades a evitar acomiadaments i conservar l’ocupació (article 2 del Reial Decret-Llei 9/2020).