Novetats sobre morositat i constitució de societats de la llei de creació i creixement d’empreses sobre morositat i constitució de societats

10 octubre 2022

La Llei 18/2022, de Creació i Creixement d’empreses (“Crea y Crece”), va ser publicada al BOE el passat 28 de setembre i entrarà en vigor el pròxim 19 d’octubre. La norma estableix una sèrie de mesures per impulsar la creació d’empreses i el seu creixement, fomentant la millora del clima de negocis i potenciant l’emprenedoria.

El projecte parteix de la base que existeixen, des d’un punt de vista de la morositat, unes pràctiques nefastes en el pagament a proveïdors que resulten especialment oneroses per a les PIMES que pateixen la pressió sobre la seva liquiditat i sobre la seva capacitat per fer créixer el negoci.  Són les que més pateixen el risc de manca de liquiditat, donat que la seva petita estructura les fa més sensibles als problemes financers i a no poder resistir les tensions de tresoreria. Pateixen els efectes de la morositat de forma més insuportable, la qual cosa els crea una incertesa que limita la seva capacitat de créixer i, a la vegada, de generar llocs de treball.

La finalitat de la norma és reduir les traves al creixement de les empreses des de diferents àmbits i té la base en polítiques encaminades a un millor posicionament de la PIME i els autònoms, que no es pot oblidar que constitueixen més del 99% del teixit empresarial del país. 

Inclou mesures per aconseguir informació fiable sobre terminis de pagament i incentius per complir els terminis de pagament imposats per la normativa de lluita contra la morositat, com la limitació a l’accés de subvencions en cas d’incompliment d’aquesta normativa, l’establiment de penalitats per part de l’administració pública en cas d’incompliment dels terminis de pagament en els contractes públics, així com la generalització de l’ús de la factura electrònica per garantir la transparència en el tràfic mercantil.

En l’àmbit de lluita contra la morositat es produeixen dues grans modificacions, tant en el context dels contractes del sector públic, com en el de les subvencions públiques.

Pel que fa a les novetats introduïdes en la Llei de Contractes del Sector Públic, trobem les següents:

1.- Obligació de l’administració contractant de retenir la garantia entregada pel contractista per la prestació del servei o l’execució de l’obra fins que no s’acrediti el pagament efectiu per part d’aquest contractista al subcontractista o proveïdor imposat per una resolució judicial o arbitral.

2.- Imposició de penalitats per part de l’administració contractant a compte de la garantia entregada per part del contractista per la prestació del servei o l’execució de l’obra fins a un 50% de l’import del contracte, per incompliment dels terminis de pagament recollits legalment.

 

Des d’un punt de vista de la normativa de subvencions, hi ha dues introduccions a la Llei General de Subvencions que són de caràcter rellevant:

1.- Per a les subvencions superiors a 30.000 euros, s’estableix la restricció de no comptar amb la condició de beneficiari, o entitat col·laboradora, els subjectes que incompleixin els terminis de pagament imposats per la normativa de lluita contra la morositat.

2.- S’estableix l’obligació del beneficiari d’una subvenció que, perquè una despesa sigui inclosa com a subvencionable, ha de correspondre a una operació comercial que hagi sigut abonada dintre dels terminis regulats en la normativa de lluita contra la morositat.

Altrament, dins del marc de les principals reformes, trobem mesures que permeten que la constitució de societats sigui més fàcil i àgil. Amb aquest objectiu, s’introdueixen dues grans novetats que modifiquen el que fins ara s'establia a la Llei de Societats de Capital: la possibilitat de constituir societats limitades amb un euro de capital social i la facilitat de creació telemàtica d’empreses.

Primerament, el capital social mínim exigit per a la constitució de societats de responsabilitat limitada ha passat de ser de 3.000 € a 1 €. Això no obstant, totes les societats de responsabilitat limitada que es constitueixin amb un capital social inferior a 3.000 € es veuran afectades per la imposició de dues obligacions encaminades a salvaguardar els interessos dels creditors:

  1. Dels beneficis, se n’haurà de destinar com a mínim el 20% a reserva legal fins que el capital social sumi 3.000 €.
  2. En cas de liquidació, voluntària o forçosa, si el patrimoni de la societat és insuficient per atendre al pagament de les obligacions socials, els socis respondran solidàriament de la diferència entre l’import de 3.000 € i el capital que s’hagi subscrit.

Pel que fa a la creació telemàtica d’empreses, s’incorpora un únic portal al Centro de Información y Red de Creación de Empresas (CIRCE), la qual cosa garanteix d’entrada una reducció en els terminis, així com en les despeses notarials i registrals, ja que, per exemple, per a la constitució d’una societat de responsabilitat limitada es podrà optar per la constitució a través d’escriptures públiques amb un format estandarditzat i estatuts "tipus", el contingut dels quals vindrà establert reglamentàriament.

Una altra qüestió introduïda per la Llei de Creació i Creixement d’empreses és la liberalització del comerç, la qual modifica la Llei que regula aquesta matèria. En aquest sentit, s’ha ampliat el catàleg d’activitats econòmiques exemptes de llicència. Al llistat de la normativa bàsica estatal s’han incorporat les activitats que han estat considerades innòcues per alguna comunitat autònoma.

Per últim, una altra modificació rellevant és la relativa a la transparència quant a la informació recollida en els comptes anuals. S’estableix que, a més d’informar en la memòria dels comptes anuals sobre el període de pagament a proveïdors, les societats que no presentin comptes anuals abreujats hauran d’incorporar informació sobre el volum i nombre de factures pagades sense superar els terminis fixats a la normativa de morositat i quin percentatge suposen respecte del total.

De les mesures exposades, s’observa que aquesta llei suposa una de les reformes més importants del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència amb què es pretén millorar les condicions que permetin el desenvolupament de l’activitat empresarial.

 

Raquel Álvarez

Advocada Àrea Civil i Mercantil del Departament Jurídic de PIMEC

ralvarez@pimec.org

Compartir: linkedin share button
Xat de PIMEC
Selecciona un departament
Un moment si us plau.