Liquidació concursal: exoneració del crèdit públic no satisfet

29 juny 2021

L'Audiència Provincial de Barcelona, en interlocutòria de data 17 de juny de 2021, s'ha pronunciat respecte a l'extralimitació del govern en l'habilitació per a refondre la Llei concursal, donant lloc al Text refós de la Llei Concursal vigent des del mes de setembre de 2020, respecte a l'exoneració del crèdit públic en el moment en què una persona física sol·licita l'exoneració dels deutes que no ha pogut satisfer després de la conclusió del concurs de creditors en què s'hagi vist immersa.

En aquest sentit, segueix mantenint la tesi fonamentada pel Tribunal Suprem des de juliol de 2019, en què el crèdit públic que no hagi pogut ser satisfet després de la liquidació concursal quedi sotmès a un pla de pagaments proposat pel deutor, de manera que al llarg d'un període de cinc anys es pugui fer front al màxim import de deute pendent segons els ingressos del deutor.

D'aquesta manera podem afirmar que el crèdit públic no satisfet és exonerable per aquesta via de l'aprovació i homologació judicial d'un pla de pagaments.

Resulta molt interessant la reflexió que porta a terme la sala en ple de l'Audiència Provincial de Barcelona, en la mesura que vincula la necessària adequació de la normativa espanyola d'insolvència a la transposició (d'altra banda imminent) de la Directiva Europea 2019/1023 sobre marcs de reestructuració preventiva i exoneració de deutes, ja que en aquesta directiva es defineix que els deutes públics, pel sol fet del seu origen, no s'exclouen de l'exoneració a través del pla de pagaments. És per això que, davant la primacia del dret comunitari, és evident que el Text refós de la Llei Concursal comet un excés que permet que els jutjadors d'instància no apliquin aquesta interpretació i permetin l'exoneració dels deutes amb les administracions públiques del deutor de bona fe, com passa des del mes d'octubre de 2020 en diverses resolucions judicials en els Jutjats Mercantils de Barcelona, Madrid, Cadis i altres partits judicials estatals.

Al capdavall, la interpretació que ja va establir el Tribunal Suprem espanyol s'adequava al fonament perseguit per la mateixa directiva per donar una nova oportunitat a qui, de forma sobrevinguda i actuant de bona fe, ho ha perdut tot menys els deutes.

 

Miguel Ángel Salazar García

Economista-Advocat

Vicepresident de PIMEC Vallès Occidental

Compartir: linkedin share button
Xat de PIMEC
Selecciona un departament
Un moment si us plau.