L’estoc de capital a Catalunya: la inversió pública i l’oportunitat del fons Next Generation

26 abril 2021
El CTESC ha publicat l’informe: “L’estoc de capital a Catalunya: la inversió pública i l’oportunitat del fons Next Generation” amb la participació de PIMEC.

El juliol de 2020 el Consell Europeu va aprovar el fons Next Generation EU (NGEU), dotat amb 0,75 bilions d’euros. Un fons específic per afrontar la crisi de la covid-19, que constarà de 390.000 milions d’euros en forma de subvencions (transferències als estats) i 360.000 milions d’euros en forma de préstecs, finançant-se amb deute a llarg termini emès per la Comissió Europea. El gruix del NGEU s’articula a través del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), amb 672.500 milions d’euros per afrontar reformes o inversions (en capital fix, humà o natural) entre 2021 i 2023 (ampliable a 2026).

El MRR finançarà despeses no recurrents que suposin un canvi estructural i tinguin un impacte durador sobre la resiliència econòmica i social, la sostenibilitat, la competitivitat a llarg termini i l'ocupació, amb prioritat per les reformes i inversions que donin suport a la transició sostenible per afrontar el canvi climàtic i a la transició digital. A Espanya inicialment li correspondrien uns 140.000 milions d’euros, dels quals vora 72.000 serien en forma de transferències.

Així, des del CTTESC es va creure oportú elaborar un informe sobre l’impacte de la inversió pública en el creixement, estudiar l’estoc de capital per càpita existent a Catalunya i la seva evolució, analitzant-lo per sectors institucionals, per tipus d’actiu i branques d’activitat, comparant la seva evolució amb Espanya i amb els països més rics de la UE.

L’informe conté una recomanació general:
El CTESC està d’acord en el fet que la manca de convergència econòmica i social entre els estats membres i regions constitueix una amenaça per a la sostenibilitat política del projecte europeu i per a tots els beneficis que aquest ha reportat als ciutadans europeus.

I per tant, el CTESC comparteix que el principal objectiu del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) ha de ser:
1) promoure la cohesió econòmica, social i territorial de la Unió;
2) mitigar l'impacte social i econòmic de la crisi; i
3) donar suport a les transicions ecològica i digital; l'objectiu és aconseguir una Europa climàticament neutra d'aquí al 2050, contribuint d'aquesta manera a restaurar el potencial de creixement de les economies dels Estats membres després de la crisi de la covid-19, fomentar la creació d'ocupació i promoure el creixement sostenible.

Les iniciatives emparades en el marc del MRR han d'anar acompanyades d'un reforç de la competitivitat de l'economia europea, és a dir, de la seva capacitat per incrementar la seva productivitat i el seu nivell de vida de manera sostenible convertint-se, al mateix temps, en una economia climàticament neutra, en particular a través de la investigació, el desenvolupament i la millora de les qualificacions dels treballadors.

En el context actual i per la seva major vulnerabilitat el CTESC també comparteix que els plans que es derivin del MRR han de prestar ajuda financera directa a les petites i mitjanes empreses.

Finalment, tot aquest procés requereix necessàriament de la participació activa dels interlocutors socials i les organitzacions de la societat per tal que els seus punts de vista, a través de l’acord, s’integrin en els plans presentats pels Estats membres.

I una sèrie de recomanacions específiques d’entre les quals destaquem:

Per garantir una gestió eficient dels fons el CTESC considera necessari definir de forma clara i transparent el marc administratiu que s’encarregarà de la seva gestió (avaluació, selecció, seguiment i execució) i les funcions i atribucions dels diferents nivells d’administració que han d’intervenir en aquests procediments, així com assegurar una capacitat administrativa suficient, amb els recursos adequats, per tal d’aprofitar en tota la seva dimensió la disponibilitat dels fons europeus

El CTESC considera imprescindible que per tal corresponsabilitzar a tots els actors en l’èxit dels projectes endegats es garanteixi un marc de participació dels agents socials i que respongui al principi d’associació, tal com exigeix el CESE. Tant en el disseny i definició dels acords de bases que han d’orientar els projectes d’inversió, com en la seva avaluació. Aquest marc de participació també ha de contemplar la concertació territorial. El principi d’associació és necessari per garantir que les reformes proposades es basen en fets i estan vinculades a la situació real de l’economia de cada territori.

El CTESC considera que els fons concedits han de mantenir un equilibri pel que fa a la grandària de les empreses, i per tant que doni cabuda a projectes que afavoreixin a la PIME. En aquest sentit, el CTESC es fa ressò de la consideració 1.11 del dictamen sobre el Mecanisme de Recuperació i Resiliència del CESE on “considera molt important que totes les mesures anunciades, especialment les que proporcionen suport financer, vagin acompanyades d'informació clara i apropiada per a les empreses sobre el tipus de suport prestat, la manera en què les pimes poden tenir accés efectiu als diferents instruments financers de la UE, amb qui poden posar-se en contacte en l'àmbit de la UE per resoldre dubtes, quins són els organismes nacionals que canalitzen els fons, qui són els agents nacionals als quals poden dirigir-se les pimes, quin és el paper que exerceixen els bancs nacionals i quines són les seves obligacions”.

En darrer terme el CTESC també vol posar de manifest el paper fonamental que els agents socials han de jugar en el control de l’ús dels fons europeus a Catalunya, aprofitant la seva autonomia i expertesa. En aquest sentit en el si del CTESC es pot crear un òrgan de seguiment i avaluació, que pugui establir un diàleg amb altres òrgans de l’administració, i que entre altres qüestions pugui:
o Col·laborar en el disseny de la gestió dels fons.
o Aportar criteri a la selecció de projectes.
o Fer avaluació independent i seguiment de l’execució dels projectes.

Podeu obtenir l’informe complet en aquest enllaç.

Més informació: Moisés Bonal mbonal@pimec.org