És acomiadament la no reincorporació, després d’excedència voluntària, per falta de vacant?

01 setembre 2022

La Sala del Social del Tribunal Suprem ha dictat la Sentència 488/2022 per la que dirimeix respecte al règim del dret expectant de reincorporació de les persones treballadores que voluntàriament s’han situat en un règim d’excedència en el treball.

Fent un repàs, l’Alt Tribunal, a la institució jurídica de l’excedència recorda que aquesta és una manifestació atípica dels supòsits de suspensió de contracte de treball en la que, excepte previsió convencional, no hi ha reserva del lloc de treball i que, per tant, l’empresa pot disposar del lloc de treball que realment queda lliure mitjançant l’amortització d’aquest o contractant indefinidament a una altra persona.

La problemàtica, en aquestes casuístiques, s’origina quan la persona excedent materialitza la seva voluntat de reincorporar-se en categories professionals iguals o similars i la situació d’excedència queda, essent desafortunada l’expressió, “prorrogada” fins a l’efectiva reincorporació o en una situació de latència. En aquest punt, la persona ocupadora pot donar resposta en el sentit d’inexistència de vacant o, si escau, deixant clara la no reincorporació i voluntat d’extingir el vincle laboral (incloent-s’hi aquí, en algunes ocasions en la que hi ha altres elements accessoris, la falta de resposta expressa).

En aquests escenaris la qüestió pot anar més enllà en aquells supòsits en els quals la cobertura de la persona excedent, deixant al marge la qüestió del frau de llei en la contractació, s’hagi realitzat mitjançant un contracte de durada determinada que, en algun moment, és convertit a contracte indefinit. Aquí, respecte a la falta d’atenció a la sol·licitud de reincorporació, caldrà tenir en compte els elements temporals, quan s’ha procedit a fer la conversió/contractació respecte de quan s’ha rebut o conegut la sol·licitud de reincorporació de l’excedència voluntària, ja que, realment, ens trobem en un escenari de necessitat de mà d’obra permanent i estructural a l’empresa i respecte a l’activitat que explota.

En tot cas la sentència s’ha dictat seguint-se el seu iter processal corresponent, havent-se interposat acció d’impugnació d’acomiadament, per existir resolucions contradictòries i unificar la jurisprudència nacional. En aquest sentit, i supòsit pràctic l’acció d’acomiadament no ha de procedir perquè no existeix una negativa rotunda i irrevocable, per part de l’empresa, que suposi una ruptura del vincle jurídic-laboral sinó que, en tot cas, l’acció que correspon és la declarativa de reconeixement de dret a reincorporar-se (on la prova respecte a la sol·licitud de reincorporació, i la data, i les vacants existents o conversió de contractes jugaran un paper essencial).

 

Més informació: iruedas@pimec.org

Compartir: linkedin share button
Xat de PIMEC
Selecciona un departament
Un moment si us plau.