Ampliació d’aforaments en activitats comercials i regulació del Decret Llei 34/2020
El DL 34/2020 de 20 d’octubre de mesures urgents de suport a l’activitat econòmica desenvolupada en els locals de negoci arrendats, va establir uns criteris d’avaluació respecte al contracte de lloguer de locals comercials, en cas de no arribar a un acord entre les parts, per la deducció de la renda del lloguer amb relació a la pèrdua d’aprofitament que el local havia sofert a conseqüència de les restriccions d’aforament o d’horaris establertes, o que es poguessin establir per part de les autoritats competents.
Cal esmentar que aquesta norma, al marge dels criteris de reducció de la renda, d’acord amb percentatges de la pèrdua d’aprofitament que suposa la restricció d’aforament, prioritza l’acord entre les parts i té la seva finalitat en evitar una excessiva onerositat a favor d’una d’elles causada per unes circumstàncies sobrevingudes i també evitar l’avantatge injust cap a una de les parts a conseqüència d’aquest canvi en la situació contractual. La seva finalitat és distribuir les conseqüències negatives derivades de les restriccions, amb un repartiment equitatiu i igualitari, sempre sota els principis de la bona fe i honradesa dels pactes.
La modificació en les restriccions d’aforaments amb tendència a l’ampliació d’aquests, fa que les deduccions sobre la renda hagin d’adaptar-se a aquests nous paràmetres. En el cas de la restauració i l’Hostaleria, d’acord amb la interlocutòria de 20 de maig de 2021 de la Sala Contenciós Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, els aforaments a interior han passat d’una permissió del 30% al 50%. Per tant, suposa que la reducció de la base de la renda del lloguer, serà menor, en tant que es disposa novament d’un major espai aprofitable de la superfície de venda. El mateix criteri segueixen altres activitats com el comerç o els establiments culturals, que han ampliat el seu aforament fins al 50% i el 70% respectivament, en funció de l’establert en la darrera Resolució SLT/1587/2021, de 21 de maig, per la qual es prorroguen i es modifiquen les mesures en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de COVID-19 al territori de Catalunya, i que va entrar en vigor el dilluns 24 de maig.
Al marge de les restriccions pel que fa a l’aforament i dels criteris de càlcul que la norma determina, cal incidir en la necessitat o conveniència del pacte entre les parts. En primer lloc, perquè la mateixa així ho estipula. En segon lloc, per garantir la conservació del contracte i aconseguir la finalitat volguda per la norma d’evitar la litigiositat, aconseguint uns acords consensuats per les parts més enllà de la variació de la regulació dels aforaments. En tercer lloc, perquè les mesures establertes en el DL 34/2020 en l’actualitat estan sent objecte de debat a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, on s’està analitzant aquesta norma des de la perspectiva del títol competencial de la Generalitat al respecte i, per aquest motiu, es fa més necessari poder establir un règim d’aplicació consensuat i negociat per les parts, envers unes conseqüències ara desconegudes respecte del que es pugui determinar finalment en el si d’aquesta Comissió.
Més informació: Raquel Álvarez ralvarez@pimec.org
