Aclariment de l’article 36.2 del Conveni Col·lectiu de la Indústria Siderometal·lúrgica de la Província de Barcelona

28 novembre 2018

El passat 31 d'octubre el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) va publicar el XVII Conveni Col·lectiu de la Indústria Siderometal·lúrgica de la Província de Barcelona. Al seu article 36.2 s’estableix que per als grups professionals 1, 2 i 3 la totalitat dels increments pactats per als anys 2018 i 2019 podrà ser compensada i/o absorbida amb els augments concedits voluntàriament o a compte de conveni. Fins aquí això no suposa cap novetat en relació a edicions anteriors. La part innovadora que ha suscitat dubtes interpretatius de l’article esmentat és l’incís que a continuació estableix que, per als grups professionals 4 al 7, només es podrà compensar o absorbir com a màxim el 30% del total d’increment acumulat dels anys 2018-2019.

L’article desplega una taula que quantifica per als grups 4 a 7 la xifra que tradueix numèricament l’increment salarial pactat a l’article 40 (per exemple, de 1.151,98 € per al grup 4) i el topall màxim del 30% que com a màxim es pot compensar (per exemple, de 345,59 € per al grup 4).

Aquesta compensació del topall màxim d’aquests grups professionals té diferents possibilitats d’aplicació. Des de PIMEC, et proposem amb un exemple dues que entenem que s’ajusten al conveni:

Opció A

D’una banda, cal fer una liquidació retroactiva dels endarreriments meritats en el període comprès entre l’1 de gener de 2018 (data de vigència inicial) i el 31 d’octubre de 2018 (data de la publicació oficial del conveni i les taules annexes amb els salaris revisats i actualitzats). En aquesta liquidació es poden descomptar les bestretes pagades a compte i, subsidiàriament, compensar les millores o plusos voluntaris.

En fer la liquidació d’aquests 10 mesos es pot optar per compensar de cop, fins on permetin els avançaments i millores, el topall màxim previst dels increments per als 24 mesos de vigència inicial del conveni. Per posar un exemple:

Per al grup 4 l’increment és de 1.151,98 €: 587,28 € per al 2018 i 564,70 € per al 2019 (com que l’increment percentual acumulat per als anys 2018-2019 respecte de les taules del 2017 és de 5,1%, -2,6% per al 2018 i + 2,5% per al 2019-, d’això s’infereix que un 50,85% de l’increment total correspon a l’any 2018 i un 49,02% a l’any 2019).

La part proporcional d’increments del període 1/1/2018-31/10/2018 (10 mesos) per al grup 4 és de 489,40 € (= 587,28 : 12 x 10).

Una empresa que hagués anticipat 300,00 € hauria de pagar com a endarreriments 189,40 €. I aquesta quantitat encara es podria absorbir amb les

millores voluntàries que s’haguessin pagat entre gener i octubre del 2018.

Opció B

Una altra opció és prorratejar el màxim compensable, absorbint primer la part proporcional als 10 mesos d’endarreriments (gener-octubre 2018) en fer la liquidació retroactiva, i després anar compensant mensualment, durant els 14 mesos restants de vigència del conveni (novembre 2018-desembre 2019), la part proporcional de cada mes. Per posar un exemple d’aquesta segona possibilitat:

La part proporcional d’increments del període 1/1/2018-31/10/2018 (10 mesos) és de 489,40 € (= 587,28 : 12 x 10) i, per tant, el topall màxim compensable en fer la liquidació retroactiva és de 146,82 (30% de 489,40), que es pot compensar i absorbir a càrrec, primer i prioritàriament amb les bestretes avançades, i en segon lloc amb les millores voluntàries, si n’hi ha.

Llavors a les nòmines de novembre i mesos successius s’hauria de repartir la part restant a compensar. La part de l’increment del 2018 dels mesos de novembre-desembre és de 97,88 € (= 587,28 : 12 x 2), del qual un 30% (29,36 €) és el topall màxim compensable. De l’increment de l’any 2019 (564,70 €) es pot compensar també el 30% (169,41 €). Per tant, faltarien per compensar 198,77 €.

En aquest període, fins al 31/12/2019 (final del segon any de vigència inicial) les empreses, lògicament, no han de pagar més bestretes a compte del conveni ja publicat, i el que han de fer és actualitzar l’import del salari base de nòmina al salari conveni de les taules.

Posem el cas d’una empresa que hagi avançat a un treballador del grup 4 un acumulat de 300,00 €. En fer la liquidació retroactiva d’endarreriments de gener-octubre del 2018 haurà descomptat 146,82 €. Encara tindria altres 153,18 € avançats que es podrien anar descomptant prorratejats a les nòmines de novembre del 2018 a desembre 2019 (14 mesos), a raó de -10,94 €/mes, com a “regularització bestretes”. Com que aquest descompte prorratejat no absorbeix íntegrament el topall compensable (s’haurien descomptat 300,00 € dels 345,59), la diferència de 45,59 € es podria compensar reduint durant 14 mesos en -3,25 € l’import mensual d’una millora voluntària, si n’hi hagués.

 

Com a conclusió, cal descartar que les bestretes a compte que no excedeixin del topall compensable de cada grup es consolidin i s’hagin de continuar pagant sota qualsevol altre concepte o denominació com si fos un augment addicional al pactat que resulta d’actualitzar els salaris a les noves taules. Aquest advertiment el fem arran de l’elevat nombre de consultes que hem rebut en aquest sentit de les nostres empreses associades.

PIMEC considera que els negociadors no haurien d’haver disposat dels mecanismes d’absorció i compensació en el concepte “a compte de conveni” ja que aquest, per la seva pròpia definició, és d’aplicació voluntària per part de les empreses en previsió dels pactes sectorials futurs. Per definició les bestretes a compte estan sempre subjectes a una liquidació final d’un saldo creditor o deutor, mentre que la compensació/absorció salarial opera estrictament amb els augments que no són a compte, sinó que es concedeixen amb voluntat de millorar els salaris deguts per llei o conveni.